Després de l’acte acadèmic que vam seguir a l’Ajuntament de Ciutadella, l’alcalde i tota la corporació, seguida de les primeres “autoritats” religioses, la presidenta del Consell i els alcaldes de tots els altres municipis, van sortir “bajo mazas” i, en processó anaren fins a la Catedral de Menorca per assistir a una missa de rèquiem pels captius de 1558 (acte religiós). Després, posaren corones a l’obelisc del Born (acte civil).
Avui, agafo el diari Menorca i observo a la primera pàgina, un rector de parròquia que, revestit amb la l’alba i la capa pluvial, beneeix un cotxe. Sí un cotxe! Suposo que abans es beneïen ases i ara es beneeixen cotxes.
Em demano: té sentit tot això? És acceptable que avui es visqui encara aquest maridatge entre el poder civil i l’eclesiàstic? Té sentit que tots els batlles i tots els regidors de la ciutat, siguin creients o agnòstics, hagin d’anar en processó a missa, darrere els macers i guàrdies amb plomall i punyetes d’almirall a les mànigues? Té sentit que davant una societat profundament secularitzada (anava a escriure laica però ho faré més suau) les autoritats organitzin aquestes cerimònies religioses i el bisbe i els preveres s’hi pleguin sense qüestionar res?
No s’adona el mateix capellà que surt retratat a la portada del diari beneint un cotxe que està fent un ridícul d’allò més gran? Que algú m’expliqui de veritat quin sentit té beneir un cotxe avui solemnement i al mig del carrer. Creu realment algú que aquestes benediccions públiques d’animals i de cotxes responen a un acte de fe? De veritat ho creu algú?
Ja sé que no necessàriament s’ha d’estar d’acord amb el que jo penso en aquest punt, però crec que els capellans s’haurien de plantejar més seriosament totes aquestes coses.
Josep Maria Quintana 