En el debat de dimarts, el president Zapatero es va enrocar en la ideologia per defensar la seva posició numantina. Ell és socialdemòcrata, i la socialdemocràcia resoldrà els problemes que pugui tenir Espanya.
Apel·lar a la ideologia és interessant, però també pot ser inútil si no s’acompanya de solucions als problemes reals. D’entrada, no hi ha acord respecte d’aquests problemes, que l’oposició troba que són molts i de llarga durada, i que el govern i el PSOE (més sols que la una en aquesta posició) creuen que són menors i també de menor durada.
Importa poc saber com es diu allò que patim avui: si crisi o desacceleració o recessió, com sembla que alguns indicadors marquen. D’entrada, la impressió que té el gruix de la ciutadania (no els diputats socialistes que aplaudeixen com un sol home qualsevol cosa que digui el seu líder) és que el govern no va dir tota la veritat davant les eleccions. Això és fins i tot comprensible, però ho és menys que segueixi per aquest camí de negar-ho tot (o gairebé tot), fins i tot el que és obvi, i de voler mantenir-se en solitari pel que fa en el diagnòstic i, lògicament, en el remei.
Si la legislatura passava va ser la de la soledat de Rajoy, l’actual sembla que hagi de ser la de la soledat de Zapatero. I si l’una era dolenta, l’altra potser ho és més.
Per últim, us convido a llegir aquests paràgrafs que escrivia ahir Jordi Barbeta a La Vanguardia. Val la pena que els mediteu.
“En el resto de Europa ya hace tiempo que los ciudadanos han advertido que defender verbalmente a los pobres sirve, por ejemplo, para que algunos cantautores se hagan ricos, pero no necesariamente para resolver los problemas de “los más necesitados”, el target principal de la actividad política de Zapatero según se encargó de repetir él mismo. Ya lo escribió el pensador más citado de la izquierda europea, Anthony Giddens: “Me parece muy bien que las personas de izquierdas sigan llamándose a sí mismas socialistas siempre que reconozcan que esa palabra, hoy, no es más que una etiqueta…”.
Seguramente Zapatero no perdió ningún voto ayer por su discurso ideologista, pero eso a principio de legislatura no es relevante, mientras que sí lo es, en cambio, que las propuestas del presidente del Gobierno sean lo suficientemente solventes como para generar confianza en la gente y, de paso, en los mercados, que suelen ser muy cobardes. Y no está muy claro que, pese a la vehemencia con la que defendió sus convicciones, Zapatero convenciera mucho más allá de ese público suyo que tanto le quiere y al que tanto debe.”
Josep Maria Quintana 