L’operació “Jaque” que han dut a terme les forces armades colombianes per alliberar Ingrid Betancourt, l’ostatge que, des de fa sis anys, tenien segrestada, és, no només una gran victòria de la llibertat i del president Uribe, sinó una passa, i aquest cop penso que decisiva, en la liquidació d’aquest exèrcit d’aventurers, doctrinaris i antidemòcrates que són les FARC.
La mort de Raul Reyes i la incursió en territori d’Equador en una operació militar que va provocar grans protestes del president Correa, però que va demostrar que les FARC existeixen perquè, entre altres coses, han tingut suport estranger, sembla que van iniciar aquest camí de no retorn, que és l’únic que pot seguir-se per aconseguir la normalitat democràtica a Colòmbia.
Uribe està demostrant un gran coratge, i l’èxit d’aquesta operació, que ni els israelians haurien aconseguit de dur a terme més perfectament, ha de ser el punt de partida d’una obertura de negociacions que no pot acabar d’altra manera que amb la rendició d’aquest exèrcit que viu del segrests i de les extorsions.
Veneçuela i Equador sembla que són conscients que no sempre han estat aigua clara en aquesta matèria. I també depèn molt de l’acció dels seus governs que la liquidació de les FARC arribi a bon terme.