Ens despertem amb la notícia que Vicente Grande, president del Mallorca, gran empresari del totxo i propietari dels Quarters de l’Esplanada des Castell, a l’illa de Menorca, ha presentat el concurs de creditors del Grup Drac davant el jutjat. Ho ha fet de manera voluntària i el passiu que ha provocat aquesta decisió ascendeix a uns 600 milions d’euros.
Les dificultats financeres del promotor immobiliari eren conegudes a Palma, ja que a més d’haver tingut alguns problemes amb els bancs, Grande havia anunciat la seva intenció de posar a la venda el Reial Club Esportiu Mallorca per un preu que oscil·lava entre els 40 i 60 milions d’euros. I no oblidem tampoc que Grande està immers en un procés judicial en qualitat d’imputat en el denominat “cas Pla Territorial de Mallorca”, per haver venut una finca que va passar de rústica a urbanitzable per gairebé 60 milions d’euros, fet que li va permetre d’obtenir plusvàlues milionàries que estan sent investigades pel jutge.
També aquest matí ens despertem amb un anunci que representa un constructor que s’ha penjat, com per fer-nos veure com estan de malament molts promotors, sobretot en zones turístiques (i la nostra ho és). D’altra banda, a l’edició de diumenge passat de La Vanguardia hi trobàvem un anunci que deia “Constructor ven apartaments per no poder pagar les hipoteques”.
Més enllà de la solidaritat amb el sofriment dels altres, què hem de fer? Demanar al govern que resolgui els problemes del senyor Grande? Que resolgui els dels promotors que s’han inflat a fer diners amb unes promocions que pràcticament pagaven amb els diners de les compres dels pisos sense preocupar-se de tenir un capital propi que pogués aguantar els primers aires de crisi?
I anant a una altra cosa: cal que el govern resolgui també el problema dels transportistes, que probablement són molts més dels que el país necessita un cop la bimbolla de la construcció s’ha desinflat? Ha de resoldre igualment el problema dels productors agrícoles que, en part per culpa de la vaga de transportistes, s’ha quedat amb la mercaderia a casa? I els des pescadors? I el dels taxistes? I el del preu del petroli? I el dels borns a les nostres platges?
És clar que aquest govern, amb aires de proteccionisme social (els 2.500 euros per part, els 400 euros de compensació als assalariats etc.) ha donat peu a que tots acabem pensant que ens ha de resoldre els problemes. I molt em temo que hi podrà fer ben poc en aquest camp. I el poc que podrà fer-hi ho farà sempre que sigui capaç de sortir-ne il·lès d’una crisi, que segons ell no és crisi, però que basta que sortim al carrer i que llegim els diaris per veure que es comporta com si ho fos.
Josep Maria Quintana 