Les detencions

by

Si la cridòria punyent i agressiva de López Penya ens ajuda a comprendre com n’és d’irracional aquesta lluita “per la llibertat” d’un territori, llibertat que no faria sinó reduir al no-res els qui discrepessin de la seva ideologia, la detenció de Barandiaran, exbatlle d’Andoain, demostra que tenia raó aquella sentència del Tribunal Suprem que considerava com a formant part d’ETA tot el complex de Batasuna.

Avui hem de parlar encara d’hipòtesis i, per tant, no podem assegurar res, tret que s’ha detingut uns malfactors que volen passar per herois quan només són assassins.

Dit això que acabo d’escriure (que és d’altra banda el que ha dit molts gent abans), i partint de la idea que no em considero nacionalista, i que potser per això no he entès alguns comentaris, com els que va fer a Catalunya Radio el professor Terricabras, o el que ha fet el diputat basc Erkoreka (els dos semblava que traguessin importància al fet de les detencions, perquè no resolen el problema), em demano si, pel fet de dir-ho hauria de militar immediatament en el sector dur, noble, lleial i ferm en els principis (“antes, ahora y… siempre”) del PP i m’hauria de posar a cridar “¡Todos somos María!”, negant tot seguit la possibilitat de cap pacte i de cap entesa, amb els nacionalistes.

És evident que no, i que celebrar la derrota d’ETA, o considerar que Batasuna és també ETA no implica necessàriament una militància antinacionalista, ni tampoc la necessitat de pertànyer a la dreta. La democràcia (pels qui són realment demòcrates) obre sortosament molts camins.

Anuncis

%d bloggers like this: