Per què és notícia un fet que s’havia de produir de manera inexorable? Simplement perquè ha estat Acebes, i no Rajoy, el qui n’ha decidit el “timing”.
La revolta des del poder que Rajoy intenta dur a terme té (i probablement tindrà en el futur) aspectes dramàtics. És clar que utilitzo l’adjectiu dramàtic en un sentit figurat, perquè, en un país com el nostre, amb aquestes coses (que d’altra banda interessen només a un petit segment de la població) mai no arriba la sang al riu. Només aconsegueixen de fer vessar molta tinta sobre els diaris.
Rajoy està fent la revolució des de dalt (i doneu també al mot revolució un sentit figurat) perquè és de l’única manera que pot fer-la. El seu drama, però, és que la fa “tarde y mal”, com es diu molt gràficament en llengua castellana. La fa tard perquè només hauria tingut credibilitat si l’hagués iniciada fa quatre anys. I la fa malament perquè així ens ho acaba de constatar Acebes que, amb la seva espantada, ha volgut deixar clar per a qui ho vulgui entendre que ell (i amb ell els molts que pensen com ell dins el partit) no accepta la política actual del seu cap de files.
El problema de Rajoy és que no va fer a hora la revolució perquè no va tenir força per fer-la. I això perquè les revolucions des de dalt les poden fer només els qui guanyen les eleccions (per exemple Zapatero), però difícilment els qui les perden. I aquest va ser el cas de Rajoy el 2004, i també el 2008. Només una cosa li ajuda: que, havent perdut les eleccions, Rajoy ha tret, però, un bon resultat (superior al de 2004 i el més important que ha tret mai el PP). I és precisament això el que li ha donat ales per emprendre la reforma.
Si la durà o no a terme només el temps ens ho dirà. No hi ha dubte, però, que són molts els seus que voldrien que fracassés, i que intentaran que fracassi. Una altra cosa és que aquests se’n surtin. I dic això perquè, vista l’actuació dels adversaris interns de Rajoy, aquests –tot i els esforços d’El Mundo i de la Cope- no sembla que hagin calibrat prou bé les seves forces, ni tampoc el seu programa d’actuació.
Josep Maria Quintana 