Les declaracions que aquests dies fan els processats per l’escàndol urbanístic d’Andratx (i només estem contemplant la primera peça d’un sumari que serà força llarg i entretingut) és d’allò més decebedor.
Em demano: Quan ens trobarem amb un polític processat per presumptes delictes urbanístics que serà capaç de respondre a les preguntes del jutge alguna cosa com “Sí senyor, jo vaig fer la casa sabent que era il·legal. El que no em pensava és que vostès se n’adonarien!”
Escoltar les declaracions de l’exbatlle Hidalgo, o de l’exdirector general Massot, i dels altres que els acompanyen en aquesta cerimònia de la vergonya dient que ells no sabien que la casa era una casa i no un magatzem agrícola, o que desconeixien les normes urbanístiques de l’ajuntament un dels quals governava i l’altre assessorava jurídicament, resulta tan penós com quan la dona troba el marit dins el jaç amb l’amant i aquest s’aixeca i diu: “No, filleta, no és el que sembla!”
Quines penques, les d’aquests galifardeus! És que ens prenen per estúpids? És que creuen que el jutge ho és?
El que resulta, però, ben curiós del drama en vers que ens ofereixen aquests excàrrecs del PP de Balears, als quals hem d’afegir l’exdirector de Bitel, també processat per malversació de fons públics, i d’altres que, de manera voluntària han retornat quantitats de diners a la comunitat autònoma que, pel que sembla, s’havien esllavissat ningú no sap com –però irregularment!- dins les seves butxaques, el que resulta ben curiós, dic, és que tots aquests casos no hagin esquitxat encara al qui va ser el gran mestre de cerimònies del govern Matas. Aquest alt personatge, que no hi ha dubte que és tan innocent com un nadó, segueix a la política com si res. Penso que, ni que sigui per vergonya torera, que fa temps que se n’hauria d’haver anat a casa.
I per cert, em sap dir algú ben documentat que fa Jaume Matas a Washington?
Josep Maria Quintana 