En obrir la versió digital de La Vanguardia em trobo amb la foto de la cara d’una jove i amb una llegenda que diu: “La sobrina del cardenal Rouco posa desnuda y carga contra su tío”. I tot seguit un bocí del text de l’entrevista que publica Interviu: “A través de mi tío he descubierto la hipocresía de la Iglesia”.
Després, si prems damunt la notícia, apareixen dues fotografies de la jove amb els pits a l’aire, amb bragues i calces (allò que els catalans en dirien respectivament calces i mitges) de color vermell, i també amb el corresponent lligacama del mateix color.
Jo no tinc cap mena de simpatia al cardenal, de qui em sento allunyat espiritualment i ideològicament. I tanmateix he trobat d’una gran baixesa moral l’acció de la jove que, molt probablement, ha sortit fotografiada a la coneguda revista per les seves explosives declaracions i no per la seva bellesa. És clar que si això darrer és cert (que jo no sóc un Risto Mejide que pugui jutjar-ho), també deixaria amb el cul a l’aire el criteri ètic de la revista.
Actituds frívoles com la de la jove Magdalena Rouco potser faran riure a molts, però no poden de cap manera fer modificar el criteri que tinguem del Cardenal i de l’Església. Ni poden fer trontollar la fe dels creients, ni tampoc poden atiar l’anticlericalisme, si més no aquell que es fonamenta en criteris de racionalitat.
Josep Maria Quintana 