Rajoy o la quadratura del cercle

by

No sense problemes, Rajoy està aconseguint lentament la quadratura del cercle. De fet s’està desembarassant, l’un rere l’altre, dels peons de l’antic règim aznarista com si ell no hi tingués res a veure. Es pot demanar més?

Durant quatre anys, Rajoy no va voler treure’s de damunt el llegat d’Aznar. Potser no va poder, però és molt difícil que nosaltres puguem creure que tot el que han fet Zaplana i Acebes durant la passada legislatura no tingui res a veure amb ell. Qui dirigia, doncs, la política en el PP? Qui va, des del primer dia, boicotejar qualsevol iniciativa governamental? Qui va impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional? Van ser exclusivament Acebes i Zaplana?

Rajoy va perdre les eleccions el 2004, però la culpa va ser de l’atemptat. El 2008 també les ha tornat a perdre, però ha augmentat de vots. Això vol dir, segons la interpretació que ell fa d’aquells resultats, que el seu projecte és vàlid. I com que ho és, diu que ha de treure’s de sobre el llegat aznarià que li fa de llastra, i ha de formar el seu propi equip.

Si ens hi fixem bé, amb aquesta estratègia Rajoy sempre en surt molt ben parat, i això perquè sap que ha de desempallegar-se del seu passat aznarià, i sap també compondre-se-les per mostrar-se aliè a tot el que, de dolent, va fer el PP durant la passada legislatura. Així doncs, ell ara es presenta com un home nou que ha d’actuar amb gent nova, i que ho farà de manera molt diferent a com ho han fet “els altres” durant tots aquests anys. I de fet està actuant de manera diferent, perquè sembla que ja hi ha acord per a la renovació del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial, i, a més, el PP ha votat a favor del transvassament a Barcelona (aquest que no és un transvassament), tot i que homes seus, com Camps i Valcárcel, l’han criticat de valent. I s’ha abstingut en el vot sobre l’adjudicació dels 400 euros (la promesa estrella de Zapatero durant la passada campanya) que també havia criticada a fons.

De tota manera, res del que està succeint és dolent per a la democràcia. El país necessita un PP que no estigui enrocat en el no permanent o en la dreta ultramontana, i sembla que, no sense alguna dificultat, Rajoy ho està aconseguint. Ni que això comporti la quadratura del cercle, ben vingut sigui el canvi.

Advertisements

%d bloggers like this: