Després d’una campanya electoral amb fortes dosis d’optimisme, d’acord amb les quals Espanya hauria de créixer un 3,3 per cent aquest any (així almenys ho assegurava el ministre Solbes), resulta que les previsions es van reduir l’endemà mateix d’aquestes eleccions i, cap a finals de març, resultava que el creixement s’havia reduït dues dècimes: passava del 3’3 al 3’1 per cent.
Joiosa previsió aquesta, perquè, ahir, el superministre econòmic ens ha dit que són força sensates les previsions del Banc d’Espanya, segons les quals sembla que creixerem només un 2,4 en el 2008 i un 2,1 el 2009.
I em demano: és possible que, només en un mes i mig les coses hagin canviat tant? No sembla més aviat que hem estat víctimes d’una certa presa de pèl per part del ministre i, en definitiva, del govern de Zapatero?
I que no es tranquil·litzin els meus lectors, perquè el Fons Monetari Internacional (FMI) situa les previsions de creixement en un 1,9 i un 1,7 per cent.
Creixem! Diran alguns. I probablement tindran raó. Però no és el mateix una cosa que l’altra. Com no és el mateix que els pisos ara cerquin comprador i no a la inversa, i com no ho és tampoc que els visats del Col·legi d’Arquitectes de Menorca s’hagin reduït aquest anys un 35 per cent.
Josep Maria Quintana 