Quan l’any 2004 Mariano Rajoy va perdre les eleccions i es va quedar de cap de l’oposició, vaig pensar que només el pes de la derrota li impedia de mantenir al seu costat, i al front del partit, homes com Eduardo Zaplana i Ángel Acebes, que representaven el més sucós de l’aznarisme, imatge que no quadrava prou bé amb la de Rajoy que, si bé va ser també ministre d’Aznar i l’home que aquest va elegir per succeir-lo, presentava un tarannà més obert que el seu antecessor.
Tanmateix el pas dels dies ha fet que, li agradés o no a Rajoy, Acebes, Zaplana i ell mateix constituïssin una simbiosi perfecta, la qual ha acabat per fer indestriable l’un de l’altre. Quatre anys d’unió en un mateix destí són massa anys com per ara trencar de sobte l’equip. Tot i això, Rajoy, en anunciar que segueix al front del partit i que es presentarà a la reelecció, ha dit que ho farà amb el seu propi equip, la composició del qual no ha explicat, però ha deixat entendre que aquest ha de ser un equip nou, que res no tindrà a veure amb l’anterior.
No dubto que ho intentarà, i que Rajoy procurarà per tots els mitjans de recuperar la imatge que teníem d’ell fa cinc anys. Però és possible això? Pot Rajoy desmarcar-se del que ha estat fins avui?
La idea és bona (de fet Zaplana ja ha tocat el dos), però em sembla dubtós que la proposta, que de moment ha estat ben acollida pels barons del PP, obtingui el resultat que, en un principi, desitja Rajoy.
Josep Maria Quintana 