En unes declaracions al Corriere della Sera, que el periodista ha intitulat “Matrimonio, aborto, eutanasia: così condurrà il Paese al disastro”,que traduït vol dir “Matrimoni, avortament, eutanàsia: d’aquesta manera conduirà el país al desastre”, referint-se evidentment a Zapatero i al PSOE, el cardenal primat d’Espanya, inicia una etapa que podem definir de qualsevol cosa menys de col•laboració. Jo encara diria més, si és que hem de parlar clar: inicia una etapa de clara i dura confrontació amb el futur govern que formarà novament el líder socialista, el clar guanyador de les eleccions.
Però si aquesta opinió és clarament política, el cardenal en fa una altra de netament ideològica. Diu: “Il governo spagnolo ha varato leggi che negano l’evidenza della natura e della ragione, che affidano allo Stato la formazione morale dei giovani, che si propongono di fondare una nuova cultura su una concezione falsa della libertà”, que traduït vol dir: “El govern espanyol ha aprovat lleis que neguen l’evidència de la natura i de la raó, que confien a l’Estat la formació moral dels joves, que es proposen fundar una nova cultura sobre una concepció falsa de la llibertat”.
Penso que qualsevol persona de seny s’hauria d’esverar en llegir aquestes afirmacions que freguen el disbarat. ¿Què vol dir el cardenal quan assegura que s’han aprovat lleis que neguen la raó? Quina llei nega la raó? Quina llei nega la natura?
Fa uns dies, vaig fer unes conferències a l’extensió universitària d’Alaior. Una d’aquestes la vaig titular “La laïcitat que enyorem” i va voler ser una diatriba raonada contra aquest tipus de pensament que supedita la raó a la fe.
No deixa de ser ben curiós que el cardenal no hagi encara descobert que, des del segle de les Llums, el coneixement de l’home es basa únicament en l’experiència i la raó, i que l’única cosa que no és font de coneixement és la fe. Tot el que els creients creiem, no necessàriament s’ha d’oposar a la raó, però no és demostrable per la raó.
El cardenal parteix de la fe i critica la legislació feta pel Parlament quan aquesta no concorda amb el que ell creu, amb el que ell sap per revelació (no per raonament), amb el que ell (per fe) assegura que és la veritat, i dedueix que tot el que no concorda amb aquesta veritat revelada va contra la raó. El resultat final d’aquesta reflexió és que Espanya va directament a les penyes.
Em sembla un raonament pervers i sense cap fonament, però tinc la impressió que el cardenal continuarà defensant aquesta tesi, la qual cosa ens augura una altra temporada d’enfrontaments entre l’Església i l’Estat que no sembla que hagi de conduir a res de bo.L’únic consol és que al cardenal cada dia hi ha més poca gent que l’escolta. He de dir que tot plegat em sembla lamentable.
Josep Maria Quintana 