Ahir em vaig quedar fins al final del debat i me’n vaig anar al llit amb un sabor amarg com poques vegades després d’escoltar el discurs agressiu, cínic i amb ribets totalitaris de Rajoy.
Els meus lectors saben que no som cap fan de Zapatero. Moltes de les coses que li ha retret Rajoy també les hi he retret jo des d’aquest blog. He dit que va ser frívol amb l’Estatut de Catalunya; que, després, en veure’s apurat, va enganyar Maragall i Mas; que va ser frívol amb la política seguida amb De Juana Chaos; que es va equivocar en moltes coses durant la seva etapa de govern. Però mai no havia vist un polític tan compulsiu, tan repetitiu de frases, d’idees-força, de dades difícils de demostrar i fins d’acusacions, com les que feien Zapatero còmplice de la guerra de l’Iraq, que no se les pot creure ningú.
Més enllà de si em convencien o no les propostes i les formes de Zapatero, el que em feria era la fúria que Rajov va demostrar contra tot allò que tenia a veure amb la defensa a Catalunya de la llengua Catalana. Quan Rajoy assegurava que no hi ha cap país al món que permeti que no es pugui parlar la llengua oficial en un territori, el candidat s’oblidava de dues coses: que això succeeix en els països amb diverses llengües oficials (no bilingües) com Bèlgica o Suïssa, per exemple, i que el teòric problema català que ell denuncia, no és un problema real, és simplement un arma que ara utilitza perquè sap que la confrontació contra Catalunya li dóna vots. A més, el model d’ensenyament català (que no prohibeix a ningú parlar la pròpia llengua, però que sí que utilitza com a llengua vehicular de l’ensenyament exclusivament el català durant la primera etapa) no és un model que han imposat els socialistes. A més no és cap model nou, ja que l’imposà Pujol fa més de vint anys, i hi hem conviscut sense problemes (fins i tot ells –vull dir el PP- hi han conviscut vuit anys), però ara a Rajoy li interessa burxar en uns temes que, tot i que són extremadament perillosos, li donen vots. Aquests temes són el lingüístic i el de la immigració. El problema, però, és que això ho fa amb arguments de caràcter racista, perquè es dirigeixen “contra els qui són diferents”, (ja es tracti d’espanyols amb una llengua que no és la castellana, ja es tracti d’estrangers que volen fer les feines que no volem fer els espanyols).
Ahir Rajoy em va fer mal. Em va crear anticossos. Si les passades eleccions vaig votar en blanc, aquest cop votaré contra Rajoy. I ho faré molt conscient. Perquè si aquest home (i el que ell representa) arribés al poder, penso que l’Espanya que forjaria seria per a mi inacceptable.
Josep Maria Quintana 