Els errors de campanya

by

En política, els errors gairebé sempre es paguen cars. I penso que la referència cursi i mel·líflua de Rajoy de referir-se a la ja famosa “niña”, acabarà omplint tants diaris com, en el seu dia, va omplir el “primo” del candidat del PP.

Tots els sàtirs d’aquest país li treuen punta, i és que aquell comentari llegit (un bon opositor com Rajoy mai no hauria d’haver llegit aquest darrer comentari, ja que aquest tipus d’intervencions s’han de fer mirant a la cara de l’espectador) el pot acabar perjudicant.

És clar que més perjudicials per a Rajoy seran encara aquestes declaracions d’Elorriaga a la premsa britànica dient que, en efecte, a ells els beneficia l’abstenció i que els interessa és desmotivar l’electorat socialista. Per això Rajoy es refereix contínuament al problema de la immigració i del terrorisme.

És cert que Elorriaga ha desmentit aquestes declaracions, però em resulta increïble que un diari com el “Financial Times” s’inventi unes declaracions d’aquesta mena que, a més a més, són d’una lògica incontestable, ja que el PP sap que el seu sostre no es pot estirar.

De tota manera, no és només el PP, el que es dedica a fer bestieses. També Maragall continua en la seva campanya d’autodescrèdit impulsant el vot en blanc. Com també ho fa l’expresident d’Esquerra Republicana Heribert Barrera. I amb això no vull dir que no sigui molt digne votar en blanc. Segurament ho és tant com votar per un candidat. Però gent de la trajectòria d’aquests dos polítics (que tants anys van demanar els vots per a ells) no hauria de fer aquestes coses com aquesta, que l’únic que aconsegueixen és deixar-los a ells en pitjor situació. Més interessant és veure com un home com l’historiador Josep Benet (que fou el senador més votat d’Espanya el 1978) hagi donat suport en una carta personal a Duran Lleida ja que, a hores d’ara, li sembla el polític català que millor defensa el catalanisme i els interessos de Catalunya. I no crec que vagi errat.

De tota manera, tot està per fer encara, i el debat de demà pot deixar les coses més decantades o més igualades. No ho sabem. Tanmateix, del que no hi ha dubte és que, aquest cop, ben o mal plantejat, el debat ens interessa a tots.

Advertisements

%d bloggers like this: