Jo comprenc que això de donar 400 euros al contribuent (no sabem encara exactament quin, i tampoc coneixem el com es farà aquesta donació, o si simplement serà una rebaixa que s’allargarà en el temps) jo comprenc, dic, que és una proposta molt llaminera per a un polític que reclama el vot dels electors. Però ¿té sentit retornar aquesta milers de milions d’euros trets, diuen, del superàvit, quan al país hi ha serveis públics tan deficients com el de la sanitat (amb llargues llistes d’espera), quan hi ha pensions mínimes que no poden cobrir les necessitats bàsiques del pensionista pobre, quan l’aplicació de la Llei de Dependència, tan progressista i bona per ella mateixa, no es pot posar completament en marxa per manca de diners i quan el país encara arrossega un deute públic molt gran?
Em diran que Bush també ho ha fet, això, i que és una disposició de xoc en favor de l’economia. No ho he de discutir perquè en aquest camp sóc un ignorant, però hi ha alguna cosa que falla en aquest argument, i ho dic només aplicant la lògica per la qual intento que es regeixi la meva vida i d’acord amb la qual analitzo els problemes del món. En efecte, no sabria explicar molt bé per què desconfio de la bondat de la mesura, però temo molt que el que es persegueix amb aquesta no és exactament aconseguir allò que el PSOE diu que vol aconseguir, sinó fer-se un lloc a la campanya i (costi el que costi) situar-se en un lloc de privilegi des del punt de vista electoral.
Josep Maria Quintana 