En un article molt encertat des del meu punt de vista, Oriol Domingo publicava a les pàgines de La Vanguardia una sèrie de textos teològics que ha recollit el català Pere Codina. M’agradaria que els llegíssiu, ja sigueu creients o agnòstics, perquè davant l’Església d’avui, el que no podem pretendre és ésser imparcials. Són aquests:
Karl Rahner (1959): “Cuando los cristianos queremos de forma sistemática recorrer con vehemencia a las leyes civiles y a su deber de poner remedio a la moralidad decadente, olvidamos que estamos en diáspora, y que a la larga no conseguiremos más que fomentar el complejo de anticlericalismo en aquellos que no quieren sentir que sobre ellos pesan medidas de represión, por culpa nuestra”.
Joseph Ratzinger (1970): “La Iglesia de hoy será una Iglesia interiorizada, que no reclama su mandato político y que no coquetea con la izquierda o con la derecha”.
Joseph Ratzinger (2000): “La Iglesia de masas puede ser una cosa muy bonita, pero no es necesariamente la única modalidad de ser que tiene la Iglesia”.
Llegit això, que ens confirma fins a quin punt el poder pot canviar als homes, aportaré una citació d’un sociòleg amic meu, molt conegut a Menorca. Em refereixo a Salvador Cardús, que també publicava un article a La Vanguardia en el qual deia això: “Los católicos catalanes necesitamos saber, de manera clara y pública, si los obispos catalanes comparten o no el estilo, el espíritu, el contenido y el propósito de la concentración de fin de año convocada por la que, de momento, consideran su Conferencia Episcopal”.
També jo voldria saber què en pensa el nostre bisbe de Menorca, monsenyor Joan Piris, perquè, jo també, com Cardús, crec que, davant uns fets greus, públics i notoris que comprometen tan directament l’Església, no es pot callar. Us ho diré més clarament encara: No em sento en comunió amb els cardenals Rouco, Cañizares i García Gasco. Aquests homes representen dins l’Església gairebé tot el que jo avorreixo. I necessito saber si ells “són” l’Església o “només en formen part”. I em demano: Podem conviure junts dins aquesta Església gent de tan diverses sensibilitats? Poden compartir el mateix pa els qui creiem que la fe s’ha de viure enmig de la laïcitat i els qui consideren que la cristiandat ha d’informar tot el sistema polític?
Josep Maria Quintana 