En una llarga entrevista que li va fer el diari El Mundo, que em recomanà de llegir el meu amic PJBosch, Zapatero va admetre que s’havien autoritzat contactes amb la banda terrorista després de l’atemptat de la T-4 . A l’entrevista afirmava que aquest contactes van continuar a causa del “desig d’instàncies internacionals” que “tenien tota la bona voluntat que pogués veure’s la llum al final del túnel” per tal que “allò impliqués la fi”. No obstant això, també reconeixia que els contactes van continuar “amb una situació ja molt deteriorada” en la qual “hi havia ja molt poques possibilitats”. I finalment subratllava que el seu “principi ètic” li exigia “esgotar fins l’últim sospir per evitar que hi hagués més víctimes”.
Lamento ficar-me novament amb Zapatero, però ho he de fer necessàriament, perquè si l’altre dia afirmava que en ell hi ha una gran diferència entre allò que diu i allò que fa, aquestes declaracions ens ho confirmen.
No seré jo el qui critiqui els contactes del Govern amb ETA. He afirmat –i m’hi reafirmo- que el final d’un terrorisme que té un rerafons polític i un suport electoral més o menys ampli, sempre acaba en un diàleg. I si bé dono suport a l’acció policial, penso que aquesta no serà suficient per resoldre la causa que, en aquest cas, el provoca.
Encara més: per dir això mateix en un post que va reproduir el diari Menorca, vaig rebre un parell de cartes que em deixaven verd. Són gangues que comporta el meu ofici i no passa res. Per tant, no seré jo que critiqui Zapatero per haver fet un darrer esforç després dels atemptats de la T-4. El critico simplement perquè no ens digués la veritat i assegurés solemnement no hi havia ja cap mena de negociació amb els terroristes. Cosa que ara desment.
D’altra banda, l’explicació que actuava així per “desigs d’instàncies internacionals” sense aclarir una mica més què vol dir amb aquesta frase críptica, no em sembla suficient per justificar el seu engany. I a més, no crec que amb això pugui convèncer ningú.
Per tant, si Rajoy li retreu ara que ens va enganyar, no podem sinó donar-li la raó. Per quins set sous hauríem de dir el contrari?
Josep Maria Quintana 