Un incident familiar que s’ha resolt de la manera més favorable m’ha impedit d’asseure’m a la taula durant gairebé una setmana. És curiós com l’home té un ordre jeràrquic de preferències, i si bé jo estimo molt el silenci de la meva biblioteca, hi ha coses que et demanen de sortir i deixar el que tant t’agrada de fer en un segon lloc.
Així ha estat aquest cop i, a més, m’he adonat que fins havia deixat de llegir diaris i de seguir la frenètica activitat diària. Tanmateix no he abandonat la lectura plaent en el meu periple improvisat pel cor d’una Baviera alemanya, plujosa i de llum apagada.
De fet, no em sento amb ganes d’opinar de res: ni de Hillary Clinton, ni de Barak Obama, ni de Nikolas Sarkozy, que continua essent el polític més mediàtic de tots els que ocupen avui llocs clau en aquest món. És clar que podria escollir matèries força més doloroses, com la revolta tribal de Kènia o l’assassinat de Benazir Butto al Pakistan, però no ho faré. M’he de limitar avui a transcriure-us una frase que, en una novel·la d’Amin Maalouf, “Le périple de Baldassare”, pronuncia el protagonista del relat, un home d’una quarantena d’anys, culte, dedicat a la recerca de llibres i d’objectes antics, cristià (encara que carregat de dubtes), que viu a Gibelet (a l’actual Líbia), i procedeix d’una antiga família de genovesos. Estem en ple segle XVII:
Et j’aime à croire que le Créateur préfère, de toutes ses créatures, justement celles qui ont su devenir libres. Un père n’est-il pas satisfait de voir ses fils sortir de l’enfance pour devenir des homes, même si leurs griffes naissantes l’égratignent un peu ? Pourquoi Dieu serait-il un père moins bienveillant ?
Jo prefereixo creure que el Creador prefereix, de totes les seves criatures, justament aquelles que han sabut esdevenir lliures. És que per ventura un pare no està satisfet de veure com els seus fills deixen de ser infants per esdevenir homes, encara que amb les seves ungles l’esgarrapin una mica? Per què Déu hauria de ser un pare menys benvolent?
Ja sé que això no ens justifica de res, però penso que pot ajudar molt a tots aquells (entre els quals em trobo) a qui avui se’ls fa molt difícil ser lliures sense haver d’abdicar necessàriament d’algunes fidelitats.
Josep Maria Quintana 