Què ens volien dir exactament els cardenals espanyols que participaren a la manifestació de Madrid? Només que “nos dirigimos a la destrucción de la democracia”? Era això que només ens volien dir, o, encara que subliminalment, ens demanaven que votéssim pel Partit Popular a les properes eleccions, la campanya electoral de les quals ells encetaven?
Però si durant els vuit anys que governava Aznar els cardenals van guardar silenci, aleshores he de deduir que és Zapatero i el govern dels socialistes els qui ens duen a la destrucció d’aquest sistema pel qual vaig lluitar de jove i en el qual crec, tot i els molts defectes que presenta. Per tant, si m’he de posar a l’alçada dels bisbes, no em queda més camí que girar-me a la dreta i votar pel meu amic Mariano Rajoy.
Tanmateix, abans de fer això, abans de decantar-me pel vot en favor dels populars seguint el missatge subliminal dels cardenals, jo voldria estar segur d’una cosa: Derogarà el PP la llei de l’avortament amb la qual va conviure de manera pacífica durant dues legislatures? Derogarà la llei del divorci exprés? Derogarà la llei de matrimoni dels homosexuals? Derogarà el premi de 2.500 euros a les parelles pel naixement de cada nou fill?
Rajoy, davant l’allau de manifestacions dels cardenals, s’ha tornat petit i no diu res que faci referència a totes aquestes coses, que són, segons sembla, la causa de la desfeta de la família cristiana i, per tant, de la democràcia, un règim que, curiosament, desconeix l’Església en el seu interior, que rebutja l’estat del Vaticà i pel qual foren molt pocs els bisbes que hi van lluitar a Espanya durant la dictadura franquista, perquè els bisbes, enlloc d’enfrontar-se al dictador, el feien entrar sota pali a les esglésies.
Però deixem anar els bisbes i fixem-nos en la dreta política espanyola: abans de decidir-me per votar el PP seguint les consignes dels cardenals, vull saber què farà Rajoy amb aquestes lleis que tanta destrossa provoquen a la família i ens condueixen a la destrucció de la democràcia.
I no puc deixar de dir una última cosa: Em dol que, davant aquest terrabastall dels cardenals, davant aquesta exageració tan gran i tan injusta, la resta de bisbes prefereixin mantenir-se en silenci. Com n’és, de còmode, guardar silenci quan parlar ens compromet!
Josep Maria Quintana 