Us parlava l’altre dia de la sentència en virtut de la qual el Tribunal Constitucional havia desestimat la petició del PP de recusar tres dels magistrats “progressistes” (com em repugna parlar amb aquests adjectius de magistrats!) que formen part d’aquest tribunal que té per objecte la defensa de la Constitució. Ahir en vam conèixer el text íntegre, el qual esdevé una enorme canonada contra la línia de flotació dels populars.
En efecte, es tracta d’una sentència sense precedents en la qual el Tribunal entra a valorar les actituds (cosa extremadament rara en una resolució judicial), i acusa el PP de no haver observat “el respecte que institucionalment és degut al Tribunal i als seus membres” pel fet de plantejar la recusació de tres dels seus magistrats en el recurs que aquest partit va presentar contra la Llei Orgànica d’aquesta institució (LOTC).
Diu la sentència que el PP va fer un “ús indegut” i “desviat” de les recusacions en qüestionar la imparcialitat de tres magistrats progressistes amb l’únic objectiu de “contrarestar” les plantejades pel govern contra dos jutges conservadors.
Em sembla molt significativa i transcendent aquesta decisió que signen vuit dels deu magistrats que van intervenir en el debat (es va trencar, doncs, la dinàmica perversa entre conservadors i progressistes) en la qual es reconeix que el recurs del PP es va basar en una informació periodística falsa que acusava els magistrats Manuel Aragón, Pasqual Sala i Pablo Pérez Tremps d’unes accions que van ser desmentides categòricament i radicalment, no sols per ells mateixos sinó també per altres membres de l’alt tribunal.
El PP, doncs, es basava en una falsedat publicada pel diari El Mundo que ells no van voler contrastar. Amb això es va veure que no cercaven la veritat sinó aconseguir un objectiu polític per uns mitjans fraudulents. I això és d’una baixesa moral del tot menyspreable.
Per altra banda, el ple del Tribunal Constitucional ha acordat admetre a tràmit la recusació dels magistrats conservadors Roberto García-Calvo i Jorge Rodríguez-Zapata plantejada pel Govern de l’estat en el recurs del PP a la Llei Orgànica d’aquest tribunal (LOTC). L’admissió a tràmit d’aquestes dues recusacions, plantejades després que ambdós magistrats mostressin en una carta la seva “més profunda discrepància” sobre la reforma de la LOTC, suposa la suspensió del recurs del PP contra aquesta llei fins que siguin resoltes. La decisió ha estat adoptada en un ple compost per vuit magistrats, ja que el president eventual d’aquest, el conservador Vicente Conde, va decidir dijous passat no convocar a la deliberació els dos recusats.
Jo espero que aquestes decisions del més alt Tribunal del nostre país en matèria constitucional facin seny en un partit que sembla que hagi perdut la deriva des que va perdre les eleccions pel març de 2004 i que, amb la politització dels tribunals, ha volgut aconseguir allò que li havien negat les urnes.
Josep Maria Quintana 