Si aquests dies he parlat de Chávez, avui he de fer-ho d’un altre personatge polític que s’ha vist reforçat per les urnes i que és la causa d’una cada cop més creixent inquietud a occident. Em refereixo a Vladimir Putin, que acaba d’obtenir una victòria aclaparant a les eleccions celebrades a Rússia el passat diumenge.
Putin, que –en això com Chávez- no pot presentar-se novament a les eleccions que aviat hi haurà per ocupar la presidència de la República, s’ha erigit, amb el suport de les urnes, en una mena de nou tsar. Amb més del seixanta per cent dels vots a favor del partit al qual pertany, Rússia Unida, sembla difícil discutir la seva legitimitat, i tanmateix es fa difícil entendre que, tenint tant de suport popular, el president continuï tan bel·ligerant amb l’oposició, que a penes pot actuar, i contra la qual s’acarnissa d’una manera que, a qualsevol democràcia occidental, seria inacceptable. L’empresonament del líder opositor Garry Kasparov (l’excampió mundial d’escacs) n’és, del que dic, un exemple clar.
D’altra banda, la democràcia formal russa no és com les que nosaltres coneixem. Allí hi una mena de confusió de poders que dóna al president de la República un poder gairebé omnímode, que ara ho serà del tot, atès que Putin controlarà el 90 per cent de la Duma (parlament rus).
En aquest sentit cal destacar que els observadors internacionals de les Assemblees Parlamentàries del Consell d’Europa (PACE) i de la OSCE, asseguraren que els comicis russos no van ser nets. El cap de la missió d’observadors de la PACE, Luc van der Brande, va dir que “si Rússia és una democràcia dirigida, aquestes eleccions també van ser dirigides”. “Vull dir [amb això]que lamentablement no hi va haver correspondència amb els principis que per a aquestes eleccions tenim a la comunitat europea democràtica”.
Luc van der Brande opinava que, a les eleccions a la Duma “es va observar una pressió sobre els electors perquè votessin pel partit governant”, Rússia Unida, el cap de llista del qual era el president rus, Vladímir Putin. I en aquest mateix sentit, el president de l’Assemblea Parlamentària de la OSCE, Goran Lennmarker, va assegurar que les eleccions no es van correspondre amb els estàndards d’aquesta organització. “Primer de tot, vull dir que aquestes eleccions no van poder correspondre’s amb molts dels criteris que tenim a Europa”, va dir. I això perquè, sense separació de poders -i a Rússia no hi ha una efectiva separació de poders- la democràcia no és autèntica.
Voldria destacar –afegí Lennmarker- que a Rússia hi ha una “fusió de l’Estat amb les forces polítiques, la qual cosa implica una violació de les normes internacionals”. A més –va dir- “els mitjans informatius no van ser imparcials i van donar preferència al partit governant, Rússia Unida” i “es van crear condicions desiguals per als partits polítics petits”.
Sigui com vulgui, la realitat és que Rússia mai no ha gaudit d’una democràcia com l’entenem nosaltres. De la dictadura dels tsars passaren a la dictadura comunista, i d’aquesta a una democràcia vigilada que no permet la llibertat d’expressió i la concurrència en igualtat d’oportunitats.
En aquest sentit em sembla molt interessant el comentari que (amb motiu del meu article sobre Chávez) em feia el meu fill des de França, on viu. Deia: “l’altra dictador ‘potser’ del món, Putin, també està nerviós, i bastoneja sense necessitat el campió d’escacs. Avui, a France Inter (una emissora de ràdio francesa de gran prestigi), han convidat a una politòloga del CNRS (Centre national de la recherche scientifique) a parlar del tema i deia que l’obsessió de Putin fa el règim feble, perquè quan el règim controla tant, deixa de veure la realitat, es queda desinformat i té por. L’obsessió fa por, deia en Pere.
Josep Maria Quintana 