És ben curiós contemplar com, en la política, fets que no esperaves (encara que no necessàriament fortuïts) poden dur en orris les esperances electorals d’un partit o d’una persona.
L’atemptat de l’11-M fou un fet imprevist i probablement imprevisible. L’enfonsament del Prestige també. Ho és, però, el caos dels trens de rodalies i els desastres que han provocat les obres de l’AVE?
En els dos primers exemples que he apuntat, el problema del PP va ser que no va saber administrar la crisi. A diferència d’aquelles inundacions d’estiu (una catàstrofe també fortuïta) que, a Alemanya, feren guanyar inesperadament Schröder, Aznar no va saber administrar bé les crisis i això li va fer perdre les eleccions.
En el cas de l’AVE i dels trens de rodalies de Barcelona el problema és força més greu, perquè els fets que han provocat el desastre no eren del tot imprevisibles (avui sembla clar que hi ha hagut improvisació i una manca de prevenció en les obres) i, a més, l’administració de la crisi resulta inexplicablement equivocada, fins al punt que el president de la Generalitat s’ha hagut d’enfrontar al president del govern espanyol (és clar que, segurament, per ell treure’s una mica les puces).
Avui no hi ha ningú amb dos dits de front que defensi Magdalena Álvarez, la ministra de Foment i la persona que, de fa mesos, navega en aigües turbulentes pilotant una nau el maneig de la qual no domina. Magdalena Álvarez és un fracàs, és un error i és un llast que pot arrossegar el govern a les penyes.
No s’equivoca, doncs, Rajoy quan ha decidit convertir l’AVE en el Prestige del govern socialista. D’arguments n’hi sobren.
Tot i que ahir mateix vaig escoltar com la ministra deia que no dimitirà, tinc la impressió que els seus dies al front del ministeri tenen data de caducitat. I que aquesta es pot gairebé tocar amb els dit.
Amb això no crec que les coses millorin de manera excessiva, i segur que no milloraran ràpidament. Però Rodríguez Zapatero es veurà forçat a despatxar-la si no vol ésser literalment engolit per un esvoranc polític molt més profund dels que han provocat les obres de l’AVE.
Josep Maria Quintana 