Els liberals polonesos van batre clarament els germans Kaczynski a les eleccions celebrades a Polònia el passat diumenge i posaran fi a un govern que, durant dos anys, no ha intentat sinó assolir posicions ultradretanes i totalment favorables als sectors catòlics més ultres del país. Els qui ens agrada viure en un estat presidit per la laïcitat estem, doncs, d’enhorabona, ens agradi més o menys el partit vencedor.
De fet, els liberals de la Plataforma cívica (PO) han tret entorn d’un 44,2% dels vots, contra el 31,3% del partit Dret i Jusítica (PIS). La forta polarització de la campanya sembla que ha animat els electors (normalment abstencionistes), ço que ha fet que la participació assolís la xifra del 55,3%, un rècord des del 1991 ençà.
Els antics aliats del PIS, els populistes de Samoobrona i els ultracatòlics de la Lliga de les famílies poloneses no han assolit el 5% dels sufragis, fet que els impedeix d’entrar en el parlament. No així l’aliança de centre-esquerra LiD, ni tampoc el petit Partit de pagesos, que obtenen respectivament el 12,2% i el 7,9% dels sufragis.
Què farà aquest liberal multimilionari que es diu Donald Tusk? És una incògnita, però també una esperança, perquè és evident que la política dels bessons (recordem que un d’ells continuarà assolint la presidència de la República) era retrògrada en tots els camps i, enlloc de servir els interessos europeus, només estava pendent del que satisfeia els nordamericans (fet que havia posat en guarda la Rússia de Putin).
Lech Walesa, l’antic heroi de Solidarnosk, expresident de la Repúbica i premi Nobel, ha cridat als polonesos “a posar fi a un espectacle lamentable”. I Walesa no és certament un dirigent ultraesquerrà. En aquest punt, doncs, penso que Europa està d’enhorabona.
Josep Maria Quintana 