Fins on aniran amb la seva victòria?, es demanava ahir el diari francès Le Monde, en referir-se als resultats de les legislatives celebrades a Suïssa, un cop s’ha vist que la Unió Democràtica de Centre (UDC), el partit ultranacionalista i conservador de Christoph Blocher, aconseguia un resultat històric obtenint el 29% dels vots del Consell nacional (cambra alta del Parlament).
No sé si heu vist els cartells de propaganda d’aquest partit guanyador, on un grup d’ovelles blanques expulsaven d’un camp de color vermell amb la creu pròpia de la seva bandera (és a dir expulsaven de Suïssa) una ovella negra. El pasquí duia una llegenda que deia: “Pour plus de sécurité” (per més seguretat).
Aquest partit vol imposar l’expulsió de tota la família d’una persona que delinqueix, per tal de preservar el país de contaminació. Un programa, doncs, dominat per la por i fet absolutament a la defensiva.
Després d’haver conegut els resultats d’aquestes eleccions, he pogut contemplar el vídeo enregistrat en el metro de Barcelona per una càmara fixa, en el qual es veu com un energumen, mentre parla pel mòbil, agredeix una jove immigrant a qui acaba clavant una coça a la cara. El fet és tant feridor com ho és també que ningú no es mogui per defensar la jove tot recriminant l’agressor.
No és que la xenofòbia sigui un fet nou. El món sempre n’ha estat ple, i sempre neix d’una exaltació desmesurada del jo (o del nosaltres) que ens posa en guàrdia i tendeix a menysprear, separar o, en el pitjor dels casos, ferir l’altre, tot entenent per altre el que és diferent.
Tanmateix, l’altre, el diferent, sol rebre els atacs xenòfobs quan és més dèbil o –diguem-ho clarament- quan és més pobre. A Espanya, per exemple, mai no són objecte d’atacs xenòfobs els àrabs rics de Marbella. Ho són, en tot cas, els àrabs pobres, els negres del top-manta, els sud-americans que busquen treball…
És clar que hem vist coses pitjors, però el que mostra aquest vídeo em sembla terrible. Revela una conducta i demostra una ideologia, contra la qual tots ens hauríem de rebel·lar.
Josep Maria Quintana 