A les edicions d’ahir, el titular de La Vanguardia deia: “Freno a Ibarretxe”, alhora que el d’ABC proclamava: “Zapatero no frena a Ibarretxe”. Què n’hem de pensar?
És cert que el llenguatge és complex, i que les voluntats que hi ha al darrere encara ho són més. D’ací que és probable que els dos titulars diguessin la veritat, o part de la veritat, més enllà de la voluntat dels qui els van escriure.
Jo vaig escoltar les paraules de Rodríguez Zapatero i em va semblar que no podien ser més contundents contra el projecte del lendakari, com també li ho van semblar a Rajoy, que, per primera vegada en la història, va reconèixer que ell hauria dit el mateix. Ara que també és cert que, tot i la contundència de les paraules de Rodríguez Zapatero, el lendakari, que circula a pinyó fix, va insistir en el seu propòsit. Ell –segons va dir- continuaria endegant el seu pla.
És evident que en aquests moments, mentre estiguem en el territori de les paraules, el govern d’Espanya no pot fer res més del que va fer ahir el seu president: dir que el projecte d’Ibarretxe era il·legal (Urcuyu, fent un joc de paraules va dir que era “alegal”, suposo que per sortir del pas). Però si el que va dir Rodríguez Zapatero no va ser suficient, com havia d’actuar? Què havia de fer per posar el fre a Ibarretxe, segons l’ABC? Li havia de dar una barrada?
No és que a mi no em preocupi aquest joc d’Ibarretxe. Però res no ha fet encara més enllà de posar-se en evidència, perquè ningú no gosaria dir que els darrers resultats electorals al País Basc el vagin reforçar. Ell, però, continua tenaç i malda per fixar posicions. Res no ha fet d’il·legal encara. Temps hi haurà –si és que acaba actuant fora de la llei- perquè el fiscal actuï, o perquè les forces d’ordre públic surtin al carrer, si el compliment de la llei ho reclama. És clar que seria força més interessant que fossin els mateixos bascos els qui veiessin que aquest camí no du enlloc.
Josep Maria Quintana 