Frankfurt

by

En una entrevista a IB3, el periodista em demanava fa uns dies què pensava jo de la Fira de Frankfurt a la qual he d’assistir. La resposta meva era positiva, i ho era sense reserves. Després d’haver mantingut alguns contactes amb l’Institut Ramon Llull, després d’haver canviat impressions amb alguns dels escriptors que hi participaran, he de dir que estic convençut que hi ha d’haver un abans i un després en el coneixement i en la promoció exterior de la literatura catalana.

Màrius Serra, fent un joc de paraules (això que ell fa tant bé), deia que hi haurà “un avanç i un avenç” amb la Fira, això mentre en Lluís-Anton Baulenas li recomanava que no fes jocs de paraules com aquest en el debat que tindrem si no volia fer petar el sistema de traducció simultània.

Acudits apart, i més enllà de les opinions contràries que s’han pogut escoltar, penso que la gran majoria d’escriptors en català (els qui fem literatura catalana) estem convençuts de la bondat de la fira. Com ens ho recordava ahir Rosa Maria Piñol a La Vanguardia, aquesta és la fira del llibre més important del món i ha de servir sens dubte per promocionar la nostra literatura. I no només la literatura, perquè l’IRL ha programat una sèrie d’actes, que van de la música a la cinematografia, que també han de formar part d’aquest projecte de donar conèixer al món una literatura gran que presenta força mancances en la seva difusió.

I pels qui encara se sentin confusos, els recordaré que la literatura que fan a casa nostra, en castellà, autors també de casa, forma part, sens dubte, de la “cultura catalana”, però no de la “literatura catalana”. I el que persegueix bàsicament la Fira de Frankfurt aquest any és donar a conèixer a tot al món la literatura catalana, d’ací que no hi hauria d’haver respecte d’això cap mena de confusió.

Anuncis

%d bloggers like this: