Correa

by

El resultat de les passades eleccions a l’Equador han provocat la victòria aclaparant de Rafael Correa que ha decidit seguir sense dubtar-ho la ruta traçada per Chaves. Correa ha assumit el control del petroli (a partir d’ara l’estat controlarà el 99%), dissoldrà el parlament, convocarà una Assemblea Constituent que elaborarà una nova constitució feta a mida (ja s’està aixecant un nou palau en una de les poblacions equatorianes més pobres, Montecristi), i el més probable és que els partits desapareguin per donar pas a un règim autocràtic.

La revolució bolivariana comença a prendre força a l’Amèrica del Sud: Veneçuela, Bolívia i Equador són ja puntals ferms d’aquesta forma de govern autocràtica a la qual ha empès la pobresa de la majoria de la gent, la corrupció dels polítics i dels partits tradicionals i l’imperialisme dels Estats Units.

Les il·lusions que desperten aquests presidents populistes en un món de desheretats són immenses i solen crear unes expectatives difícils d’acomplir. A més, l’experiència ens mostra que, amb el pas del temps, aquesta forma de govern sol acabar generant un règim que, a causa de la manca d’oposició, es corromp encara més que els altres. Aleshores els desheretats continuen essent-ho, i una nova classe dirigent (tant en el vessant econòmic com polític) substitueix a l’anterior. Però el país sol acabar allà on inicialment era: a la bancarrota.

Això encara no ha succeït a l’Equador. I certament que jo no voldria que succeís. Però temo molt que el camí endegat respon al traçat d’aquest full de ruta.

Anuncis

%d bloggers like this: