Sovint es difícil saber per què les coses evolucionen de la manera que ho fan. Una de tantes és la campanya contra el Rei de què parlava fa un parell de dies, la qual continua agafant cos d’una manera tan caòtica com perillosa.
Ahir, l’Ajuntament de Berga (Barcelona), comandat per CiU, retirava el quadre del Rei de la sala de plens i el substituïa per un escut de la ciutat, tal i com obligava una moció aprovada el passat 6 de setembre. Tanmateix (i curiosament), els regidors de CíU es mostraven contraris a la moció que demanava que es retirés el Santcrist del mateix saló de plens, d’ací que ara presideix aquesta sala l’escut de la ciutat i el sancrist.
Així doncs, laus Deo i fora el Rei!
Després d’això anava a repetir l’adverbi curiosament, però potser no hauria de fer-ho perquè en matèria d’atacs al Rei sembla que tothom s’hagi posat d’acord. En efecte, abans d’ahir, un bon amic monàrquic dels d’abans, dels de dreta-dreta, dels qui estan convençuts que Espanya és un caos, em deia que a ell no li faria res que Espanya passés a ser una república.
Qui defensa, doncs, el Rei tret d’ell mateix? L’esquerra socialista? Els liberals d’esquerra? Els demòcrates de 1978?
D’altra banda, a la versió digital de La Vanguardia, aquesta que deixa escriure comentaris al lector, es podien llegir coses ben diverses rere la notícia de Berga.
Un lector dels de morro fort (aquests que tant abunden avui, segons podem constatar), escrivia (respecto el text): “ Ja es hora que despertem i no ens deixem enganyar mès. I digem que no tenim monarquia, sino dictadura encoberta i que els mateixos pensaments de l’època d’en franco estan avui en dia darrera la monarquia, govern i partits polítics”. Un altre expressava també el seu acord amb aquesta afirmació tan contundent: “Felicitats –deia- per aquesta acció de defensa de les llibertats democràtiques !!!”. I un tercer reblava la qüestió –aquest cop en castellà- afirmant que “ A mí me parece bien que se quite todo lo que simbolice a España de los lugares oficiales de Cataluña, que para eso es otra nación.”
El qui en un altre nivell també pensa que estem en plena dictadura és Pernando Barrena (l’únic que s’ha salvat del SuperGarzón), el qual ha qualificat la detenció de part de la direcció de Batasuna de “operación castigo” i de “venganza” per la postura que va prendre la formació il·legalitada durant el procés negociador.
Jo comprenc que no és fàcil sentir-se a gust en llegir totes aquestes coses i en contemplar el panorama que ens envolta. Potser sí que té una mica de raó el meu amic de dreta-dreta, i resulta que l’estat espanyol és una mica caòtic, però del que estic segur és que no estem en una dictadura, ja que si hi estiguéssim, ni es trauria la foto del rei del saló de plens de l’Ajuntament de Berga, ni es cremarien fotografies del Rei, ni Barrena podria obrir la boca. I us asseguro que els seus companys detinguts no tindrien cap judici just, ans simplement desapareixerien al fons d’una caverna o al mig del mar (pregunteu-ho sinó als seguidors del general Pinochet, que d’això n’eren mestres).
En definitiva, que la meva confusió continua, i que el paisatge que contemplo no em sembla gaire plaent. Tanmateix el prefereixo a d’altres que vaig conèixer de jove i que he pogut contemplar arreu del món. I a més he de dir que em rebenten els botxins, que em cansen els nacionalistes de misto fàcil i cap prim, i que també em carreguen els salvapàtries. Però que ningú no es confongui. Ni és el caos això que tenim, ni el sistema polític espanyol és tampoc cap dictadura. D’això n’estic segur.
Josep Maria Quintana 