Els Pinochets

by

La justícia és una maquinària lenta, d’ací que a voltes no mereixi aquest nom, però quan hi ha matèria penal suficient, encara que tard, acaba actuant. En el cas de Pinochet, ell ja no és entre nosaltres i suposo que des del cel deu contemplar amb goig (al cel no pot haver-hi penes) com a la vall de llàgrimes que és la terra la justícia xilena ha detingut la seva vídua i els seus fills per malversació de fons públics. I no sols aquests, ja que també disset antics col·laboradors del dictador han estat encausats.

Se’ls acusa d’haver tret il·legalment a l’estranger 19 milions d’euros, i és molt probable que sigui per aquest delicte que acabin anant a la presó.

Finalment doncs, seran els familiars i amics de Pinochet que pagaran la factura i el deute amb la justícia. I ho faran (en això com Al Capone) per haver robat diners.

A la fi, doncs, ha estat un robatori i una “exportació” il·legal de monedes i no els milers de morts i assassinats que va provocar allò que haurà servit per fer una miqueta de justícia.

He de dir que en el fons em fa ràbia això, aquesta ràbia que ja no podrà sentir l’ànima beatífica del desaparegut Augusto Pinochet.

Advertisements

%d bloggers like this: