Receptes per un plat mal de cuinar

by

Segons una nota de premsa que he llegit a Le Monde, Laurent Fabius ha sortit novament a la palestra. Tenen raó, doncs, els socialistes francesos quan parlen d’elefants, perquè homes com Fabius (que van fer que guanyés el “no” al referèndum sobre la Constitució europea i que van mal perdre davant una contrincant del propi partit que consideraven molt inferior a ells –i que potser ho era-), homes com ell, dic, són dels qui en petjar l’herba maten fins les arrels.

Fabius ha parlat (no podia ser d’altra manera) de “refundació” –és el que fan els perdedors quan no saben què han de dir-, una idea que, segons ell, s’ha de dur a terme a partir dels “valeurs de gauche” i de “propositions concrètes”. Immediatament ha afegit que “les valeurs de la gauche sont parfaitement actuelles et il faut les revendiquer”. I per concloure l’explicació els ha citat dient que, en parlar de valors ell parlava de “l’égalité, la laïcité et solidarité”.

Per aconseguir-los, l’antic primer ministre de Mitterrand s’ha fixat com a objectiu que els socialistes obtinguin el 35% a l’escrutini de 2012 i atreure vers el seu projecte homes i dones que no són socialistes.

Mitterrand (el seu mestre) assegurava que, per guanyar unes eleccions, has de fer el ple dels teus i atreure alguns vots de l’adversari (una lliçó que també Mas i Duran haurien d’aprendre). En realitat és això el que ha fet (i continua fent) Sarkozy, amb l’oferiment de ministeris a socialistes i abocant la seva influència en l’elecció d’Strauss-Khan a la presidència del FMI. Res, doncs, que sigui nou. El problema és fer-ho, i dubto molt que un home com Fabius pugui ser el pal de paller que “refundi” el socialisme francès, avui tan en hores baixes.

Anuncis

%d bloggers like this: