La festa major

by

Avui és el dia de la Mare de Déu de Gràcia i la ciutat de Maó ho celebra. La festa es va iniciar fa dos dies amb un pregó sonat, el de Boris Izaguirre, que, segons diu la premsa, “encandiló al personal”. Em sembla bé. És la missió dels showmans, i el veneçolà ho és.

Del que no estic tan segur és que aquest sigui un bon camí (em refereixo al de donar carnassa a la gent, perquè la gent vol carnassa), però sí que estic segur, en canvi, que és aquest el que volen seguir, en general, els polítics, perquè és el que més rendiments electorals els dóna.

En un comentari al seu blog, el políticòleg i lingüista francès, Jean Véronis, que em recomanava de llegir en Pere, aquest escrivia uns mots que faig meus i que penso que val la pena que llegiu: “Vivim –deia- en un temps de fast food polític, i l’interès dels mitjans i del públic dura rarament més de 24 hores. Com en els fulletons de la tele, cal que hi hagi cada dos minuts un acudit, llàgrimes, sexe o, en tot cas, alguna cosa que ens faci petar de riure (o per ventura plorar, en el cas de la vida política actual) i que impedeixi que l’espectador faci zapping. Però a mi no em paga ningú, i no penso canviar si la meva audiència decau. Així doncs, jo continuaré durant algun temps enviant-vos anàlisis de la realitat…”

Espero que la festa sigui grata a tothom, que les “Gràcies” ho celebrin de gust i que els maonesos ho passin d’allò més bé.

Advertisements

%d bloggers like this: