Boris Izaguirre

by

Maó celebra les festes de Gràcia a principis de setembre. Són unes festes que, des de fa una trentena d’anys, s’obren amb un pregó. Això del pregó no era tradicional (res a Maó no ho és –això per ventura de tots-), però es posà de moda a principis dels vuitantes no sé exactament per què. Els primers anys, l’acte era més aviat acadèmic i es feia al saló de plens, però això s’alterà a partir d’una invitació que, el 1990, l’ajuntament féu a Joan Manuel Serrat, que va fer un pregó cantat des del balcó de La Sala, amb el pla de la parròquia ple de gom a gom. Fou un èxit rotund. Serrat s’acollí a la fórmula del glossat –música tradicional a Menorca- i cantà, acompanyat d’un conjunt musical, un poema escrit ad hoc que entusiasmà tothom. Realment fou una cosa magnífica.

A partir d’aleshores –que important que és per als polítics d’obtenir un èxit popular!- el pregó es fa al balcó amb la plaça plena. Però que n’és, de difícil, trobar un segon, un tercer, un quart Serrat! I això ha fet que l’ajuntament comencés a convidar personatges de la faràndula que tinguessin més o menys relació amb l’illa, alguns de gust força dubtós (si més no des del meu punt de vista), personatges que –no sempre és fàcil trobar gent famosa- ha mesclat amb gent de la casa que ha destacat en algun aspecte artístic i/o cultural.

Avui llegeixo al diari que aquest any s’ha convidat Boris Izaguirre i amb això penso que hem tocat fons. Josema Yuste (el 2000) demanà a crits que asfaltessin la carretera de Maó a Fornells. Pepe Rubianes ens recomanà (als homes), el 2002, que folléssim més amb les nostres dones. Em queda per veure que ens dirà aquest personatge mediàtic (“es maravilloso…”) a l’obertura de les nostres festes patronals.

M’ho hauran d’explicar.

Anuncis

%d bloggers like this: