El pòsit de la corrupció

by

La detenció d’Eduard Planells, un subdelegat del Govern a Barcelona (càrrec que ha assumit les antigues funcions del governador civil) per presumptes relacions amb la màfia russa és una notícia de primer ordre, i és, a més, d’una d’aquestes noves que fan mal perquè d’alguna manera ajuden a malmetre la ja molt castigada classe política.

No seré jo qui em fiqui amb el senyor Planells, que no conec, això ja ho faran el fiscal anti-corrupció i el tribunal que acabarà jutjant-lo. Tanmateix és dolorós que hàgim d’afegir un cas més de corrupció als molt que s’han donat darrerament, encara que, si ho volem veure del costat positiu, haurem de concloure que és bo que la justícia no es doblegui davant aquests supòsits delictius.

El problema és, però, que la gent no contempla el fet des d’aquest punt de vista, sinó que ho fa des de l’altre. Podreu comprovar-ho fàcilment si accediu a la pàgina de La Vanguardia digital d’ahir, on trobareu la notícia de què us parlo en primer lloc i podreu llegir els molts comentaris que s’hi han adjuntat pels lectors. Tots (o gairebé tots) responen al primer criteri (el de “tots els polítics són iguals, tots són corruptes”), cosa que segurament no és certa –vaja, vull creure i crec que no és certa!- però aquest és el pòsit que deixa la corrupció. I als qui vam viure la dictadura, els qui vam lluitar (més o menys) per trencar aquell sistema on les llibertats eren escopides i els drets polítics i sindicals de les persones eren vilipendiats, ens fa mal llegir aquests comentaris, perquè d’alguna manera contribueixen a fer malbé l’obra –bella obra a la fi- per a la qual nosaltres vam batallar amb una il·lusionada esperança.

Advertisements

%d bloggers like this: