Quan els qui parlaven callen

by

Parlava fa uns dies de les dedicacions exclusives que sembla que proliferin com mai en els governs municipals d’esquerra. Són absolutament necessàries? S’han explicat d’una manera convincent? Ho dubto. Vaja, estic segur que no.

Em contava una persona que, en un acte lúdic i alhora cultural, va trobar dues amigues d’una llarga trajectòria progressista. Una d’elles, titular d’un negoci, havia ocupat durant molts anys un càrrec electiu important a l’ajuntament de la seva ciutat sense cap tipus de dedicació exclusiva, prenent hores a la feina i al descans. Aquesta es feia creus de com canvien les persones un cop passen a ser titulars d’aquestes dedicacions.

Les tres no podien entendre el silenci dels polítics d’esquerra quan aquests casos els afecten personalment, i més si tenim en compte com parlaven (com criticaven!) quan aquestes dedicacions es donaven a persones d’altres partits.

Quelcom d’immoral i d’hipòcrita hi ha en aquests comportaments que els partits haurien de revisar si no volen caure en el descrèdit.

De fet ja hi han caigut.

Tan difícil, tan impossible resulta fer un mínim d’autocrítica?

Anuncis

%d bloggers like this: