Tot esperant Godot

by

Suposo que és inevitable, però el ciutadà té una sensació estranya cada cop que, en política, hi ha un canvi de govern. Ahir deien que uns dos mil càrrecs del PP a les Illes han fet les maletes i cerquen desesperadament Godot. Potser ha estat sempre així, però a mi em preocupa una mica (bé, la veritat és que em preocupa molt) veure com la política esdevé (en una part gens menyspreable dels qui l’exerceixen) un mitjà de vida. I diguem-ho clarament: el problema no és que els càrrecs siguin remunerats, el problema és que la gran majoria de càrrecs públics, o bé no tenen alternativa en el món laboral o la tenen molt menys remunerada que a la política. Doncs bé, quan això passa, aleshores la personalitat, la independència de criteri i l’esperit crític del polític desapareix, cosa que facilita les coses al qui comanda (que no ho nego) però degrada la funció pública i la fa caure en la mediocritat.

Em referia a aquests dos mil càrrecs de la dreta balear que ara cerquen desesperadament Godot. Però -si és que vull ser una mica equànim- també he de referir-me als dos mil que, des de l’esquerra estan ja segurs que aviat el trobaran.

Sense anar més lluny, a l’ajuntament de Maó, la coalició d’esquerres ha gairebé duplicat les dedicacions exclusives. Ja són legió els qui viuen del pressupost públic i han deixat la feina privada que abans exercien. Com li recordava un periodista a un regidor bon amic meu (i cito de memòria), potser això és legítim, que ningú no ho qüestiona, però és dubtosament moral.

I jo em demano: si les esquerres acaben fent el mateix que la dreta, quina il·lusió ens queda per encetar?

Anuncis

%d bloggers like this: