La tertúlia de Catalunya Ràdio

by

Ahir, mentre anava amb el meu cotxe a Ciutadella de Menorca des d’Es Castell, on visc, escoltava la tertúlia de Catalunya Ràdio. Normalment m’agrada més que les de les altres emissores que sovint em provoquen una certa irritació per la general incapacitat que els tertulians solen mostrar a l’hora d’entendre “la diferència” que comporta per als espanyols la realitat catalana o la basca.

Jo no sóc nacionalista (si bé he de confessar que m’irrita molt més el nacionalisme espanyol que els altres dits perifèrics), però sí que em sento lligat fortament a una cultura –la catalana- que comporta per ella sola un fet diferencial respecte de l’espanyola que ens marca profundament. És probable que sigui la llengua el factor més determinant d’aquesta diferència, però no és l’únic, evidentment. D’ací que jo també accepti molts dels postulats del nacionalisme català (tot i que habito a Menorca) i també molts (encara que no tots) del basc. Malgrat això, no puc deixar de manifestar que ahir vaig acabar afartant-me de tant de victimisme: començant per en Bassas i acabant en el darrer tertulià (hi havia, entre d’altres, n’Espadaler, en Bohigas i la Gabancho) tots m’han cansat: que si les rodalies, que si Madrid, que si tomba, que si gira… (per cert, l’altre dia, en Sanuy –que cada cop sembla que estigui més enutjat- va acabar un dels seus comentaris amb un indignat “la qüestió és fotre Barcelona!”).

És probable que tant en Sanuy com els tertulians d’ahir tinguessin raó en gairebé tot el que deien, però el llenguatge que empraven i, sobretot, la derivació de totes les matèries que tractaven cap a aquest inevitable “Espanya no ens vol, no ens comprèn i no hi ha res a fer” han acabat afartant-me i he canviat d’emissora.

I m’han acabat afartant perquè els seus raonaments em semblaven massa fàcils, massa poc elaborats, massa previsibles i, sobretot, massa poc crítics amb nosaltres mateixos (i dic nosaltres perquè jo, tot i ser de Menorca, sento que també formo part del seu univers). Penso que les reivindicacions s’han de fer, però en una tertúlia d’una hora s’ha de parlar d’alguna cosa més que del Barça i del malament que ens tracta Madrid. Seria bo que aquests catalanistes sovint tan monotemàtics intentessin obrir una mica l’horitzó de les seves passions i converses, i que algun cop es passessin la mà pel pit i intentessin esbrinar coses tan interessants com per què avui la política catalana ha esdevingut tan mediocre; per què alguns polítics de casa tenen un desfici per entrar en un possible govern del PP a Madrid; per què la gent (en nom de qui parlen) passa de votar cada dia més (tot i que els polítics traslladen el dilluns de quinquagèsima), i tantes altres coses que serien –aquestes sí (o també)- molt interessants de tractar a les tertúlies de Catalunya Ràdio.

Anuncis

%d bloggers like this: