Une majorité claire, mais pas large

by

Els diaris francesos expliquen que Sarkozy s’ha sorprès pel ressorgiment electoral del Partit Socialista (PS) en el segon torn de les legislatives després del mal resultat que va aconseguir a la primera volta, que augurava una victòria enorme de la dreta. No és que les coses hagin anat malament a la Unió per un Moviment Popular (UMP), que ha donat al president Sarkozy i al seu primer ministre Fillon una clara majoria al Parlament, però no la majorité large (ampla majoria) que ells reclamaven.

Amb 314 diputats –contra 185 del PS-, l’UMP no tindrà necessitat dels 22 centristes que se’ls van unir abans del primer torn (tots ells de la Unió per a la Democràcia Francesa (UDF) o després de l’èxit de Sarkozy.

Per quatre cops consecutius en un mes, els electors francesos han situat la dreta en el primer lloc de les seves preferències (quina enveja per a Rajoy!), però és cert que sobre aquesta victòria indiscutible de la dreta flota una mena de desencís. Sembla, doncs, que l’onada blava anunciada pels sondeigs s’hagi envestit a una espècie de dic vermell força més sòlid del que havien previst, i això perquè, entre altres coses, el president i el seu primer ministre hauran aconseguit finalment uns resultats menys bons dels que van aconseguir Jacques Chirac i Jean-Pierre Raffarin el mes de juny de 2002. D’altra banda, resulta que el número dos del govern, Alain Juppé, ha estat vençut en el seu districte de la Gironda (Bordeus), fet que l’ha obligat a dimitir, ja que el nou llogater de l’Elisi va dir que no volia cap ministre que fos rebutjat en el seu propi districte electoral.

Serà, doncs, interessant observar com respon el PS a aquest resultat que no esperava i com capitalitzarà el seu revifament. Ségolène Royal acaba de fer fora de casa el seu company (i pare dels seus quatre fills), François Hollande. Li ha dit que anés a viure els seus amors extraconjugals en un altre lloc i, després de desitjar-li que sigui molt feliç, li ha fet saber que lluitarà per assolir la secretaria general d’aquest partit –el socialista- que necessita una reforma a fons, reforma difícil perquè no sembla que els dits “elefants” hi estiguin d’acord.

A mi no m’estranyaria que Royal i Strauss-Khan (que fins ara s’han enfrontat molt directament) arribessin a un acord. Encara més: penso que aquest podria ser decisiu per a un canvi en el socialisme francès que podria d’alguna manera reciclar-lo.

Qui haurà de començar de zero serà el centrista (i per mi admirat) François Bayrou amb aquest Moviment Democràtic (MeDem) que acaba de néixer. El MeDem ha obtingut només tres diputats. No tindrà, doncs, grup parlamentari propi i quedarà una mica dissolt dins l’Assemblea Nacional Francesa. Però no dubto que Bayrou farà sentir la seva veu i que la seva veu serà interessant d’escoltar, com ho ha estat fins ara.

Anuncis

%d bloggers like this: