Després de parlar de la constitució dels ajuntaments a les Balears, se’m fa difícil seguir contemplant la realitat política del país sense tenir en compte el greu problema que es viu en el País Basc.
I se’m fa difícil perquè l’actuació d’ETA durant la vigència del sistema democràtic i també la incapacitat dels seu braç polític per acceptar les regles del joc i per condemnar la violència m’ennuvolen l’enteniment. I tanmateix no puc deixar de dir que, tot i els meus dubtes, sempre he desconfiat que el camí de la il·legalització de Batasuna i de forces succedànies sigui l’indicat per abordar el conflicte.
El PP no en veu d’altre i el PSOE sembla que estigui encara força més confús que jo per mor del fracàs de Rodríguez Zapatero en el dit procés de pau. Tot i així, la realitat que hem pogut observar aquests dies en els actes de la constitució dels Ajuntaments bascs ens diu que alguna cosa no rutlla en la mise en scène d’aquesta política.
Ignacio Orivio, corresponsal de La Vanguardia a Sant Sebastià, publicava una informació de la qual he extret els següents paràgrafs:
Al menos 14 localidades de Euskadi y de Navarra tendrán menos concejales de los que fueron elegidos el 27-M. Ediles de Aralar, EA y Nafarroa Bai – formaciones que reniegan de la ley de Partidos- renunciaron ayer a tomar posesión al considerar que esas sillas corresponderían a ANV, sustituta de la ilegalizada Batasuna y a su vez ilegalizada – la mitad de sus listas- por los tribunales.
Aralar no accedió a todos los concejales que legalmente le correspondían en Basauri, Zarautz, Aretxabaleta, Tolosa, Andoain, Orduña y Asparrena, mientras que en Zaldibia, donde hubo un empate entre ambas formaciones, aún no está claro qué pasará: el ayuntamiento, en todo caso, no se constituyó ayer. EA, por su parte, eludió coger actas en Lekeitio, Ortuella, Alonsotegi y Lezama, mientras que ediles del PNV parecen haber renunciado en Forua y, según informaciones de agencia, en Lekeitio; fuentes del PNV, sin embargo, aseguraban anoche que en Lekeitio se había creado la municipalidad “con normalidad”, mientras que atribuían el vacío de poder de Ondarroa (Vizcaya), a un pacto entre PNV, EA y EB-Aralar para hacerlo dentro de las 48 horas siguientes, posibilidad que contempla la ley.
El PNV tuvo otra clase de solidaridad en Arrigorriaga, donde el alcalde toleró – para escándalo del PP- que un representante de ANV leyera un comunicado.
También Nafarroa Bai (coalición que en Navarra engloba a Aralar) renunció a cinco ediles en Etxarri-Aranatz y tres en Bakaiku y en Ziordia, al hacer caso de las tesis de ANV de proyectar el voto nulo en concejales. Concejales, en todo caso, que quedarán vacantes. Na Bai tratará de permitir la participación de ANV a través de comisiones informativas y en los plenos.
Davant això em demano: Podem els demòcrates (per confusos i decebuts que estem) tancar els ulls davant aquesta realitat? Ho dubto, i a més confesso un cop més que, en la meva opinió, difícilment es resoldrà el conflicte si s’actua només amb la repressió, o el que és el mateix, mitjançant la via que preconitza el PP i que ara (tot i que a remolc) sembla que també vol seguir el PSOE.
I tanmateix no m’atreveixo a criticar-la obertament, perquè em sento ple de dubtes i no sabria dir quin és el camí més adequat (si és que realment hi ha un) per intentar resoldre aquest gravíssim problema.
Josep Maria Quintana 