Le Nozze di Figaro

by

L’estrena avui a Maó de Le Nozze di Figaro, de Mozart és un fet que té el caràcter d’esdeveniment. No sols perquè és una obra clau del compositor de Salzburg, ans perquè ho és de la música de tots els temps, d’aquesta música que, malgrat la gran afecció que els menorquins senten per l’òpera, no entrava en el repertori tradicional que, al llarg de gairebé dos-cents anys, s’ha dut a terme en el nostre teatre.

Més de tres mil representacions operístiques s’han fet en el Teatre Principal de Maó des que Giovanni Palagi el va construir l’any 1829. I d’aleshores ençà, Verdi, Bellini, Rossini, Donizetti i Puccini han estat sempre els autors preferits dels afeccionats, d’una gent que, sobretot en el segle XIX, estimava l’òpera italiana però desconeixia la música clàssica (vull dir amb això que no escoltava Bach, ni Vivaldi, ni Händel, ni Beethoven), i que incomprensiblement havia bandejat les òperes de Mozart que, si més no des del meu punt de vista, són les més belles que s’han escrit mai.

Els Amics de l’Òpera van néixer l’any 1971 i, d’aleshores ençà, han fet òpera cada any, però –seguint la tradició menorquina en aquest camp- fins en fa dos no es van atrevir amb una òpera de Mozart, Don Giovanni, que es representà el mes de desembre de 2004.

Val a dir que fou un èxit i, per això mateix, aquell dia es va decidir de programar Le Nozze di Figaro, l’estrena de la qual tindrà lloc aquesta nit, amb la participació de deu cantants de primera fila, entre els quals destaquen Natale de Carolis, en el paper del Comte, i Ildebrando d’Arcangelo en el de Figaro.

Duc ja disset anys al front dels Amics de l’Òpera i gairebé mai escric d’allò que fem o volem fer, ho trobo una mica indecent per part meva. Avui, però, no he pogut deixar de fer-ho perquè estic convençut que l’espectacle que s’ha produït aquest cop sota la direcció escènica de Stefano Poda, i musical de Rani Calderón, és una de les coses més sublims que s’han produït en el món de l’òpera a Menorca.

Dijous vespre vaig assistir a l’assaig general i en vaig sortir absolutament corprès per la bellesa d’una música que et fereix en el sentit més profund del terme i per unes veus que, en el marc d’aquest teatre nostre, italià de concepció i de dimensions reduïdes (té 800 llocs), et captiven fins al punt que et sembla tocar el cel amb els dits.

Mozart és una meravella musical. És sublim. I Le Nozze di Figaro és una obra mestra.

Anuncis

%d bloggers like this: