El polvorí de Palestina

by

Mentre a Espanya celebrem trenta anys de democràcia –avui els fa de l’elecció de les primeres Corts democràtiques d’ençà la República espanyola- Palestina s’autodestrueix en una guerra civil d’allò més cruent abans d’haver aconseguit el reconeixement universal com a estat.

Palestina per als uns, la terra d’Israel per als altres, el conflicte entre jueus i àrabs emergeix des de gairebé els inicis del segle XX i esclata decisivament amb la creació de l‘estat d’Israel, el 1948. D’aleshores ençà, la pau ha esdevingut una paraula desconeguda per aquesta zona.

Malauradament, quan semblava que el món (i Israel) acabaria reconeixent un estat palestí independent, la lluita fratricida entre els partidaris de l’Al Fatah i els islamistes de Hamas acaben amb les esperances de tots. Aquests darrers ja han pres la seu de l’Autoritat Nacional Palestina, mentre que el president Mahmud Abbas ha ordenat a les forces de seguretat que combatin els milicians de Hamas i impedeixin la caiguda de Gaza en mans islamistes.

Els morts es compten per dotzenes i ningú no sap com acabarà aquesta crisi que, d’entrada s’ha endut per davant el govern compartit. D’altra banda, i qualsevol que sigui el final de la guerra, res no durà de bo, i encara menys si és Hamas qui acaba enduent-se el gat a l’aigua.

Ningú no pot pensar que, amb Heezbollah a Síria i amb Hamas a Palestina, Israel es quedi tranquil, i més encara si es confirma que en aquesta guerra ha sorgit un tercer element, la participació del qual és cada cop més versemblant: em refereixo a Al Qaeda, que sembla disposta a rompre en mil bocins l’acord (d’altra banda ja trencat) per un govern d’unitat –el que es va formar el passat mes de març amb l’esforç i la participació de molts dirigents àrabs-. S’intueix que Al Qaeda considera massa moderat el líder actual de Hamas, i primer ministre palestí, Ismail Haniya, i vol, no sols acabar amb ell, sinó consolidar l’ala més radical del grup integrista.

El futur de Palestina és, doncs, més negre que mai. Sembla que res de bo no pugui passar en aquella zona, autèntic polvorí a l’Orient Proper i amenaça clara per a la pau, encara que la pau sigui una paraula gairebé desconeguda per aquells verals de la terra.

Anuncis

%d bloggers like this: