Un panorama difícil

by

Mentre Rodríguez Zapatero intenta fer neteja (suposo que inútilment) entre els socialistes de Madrid; mentre ETA ens retorna a la realitat de les coses i ens diu el que ja sabíem: que ella no parla el mateix llenguatge que nosaltres i que termes com pau, treva, democràcia, diàleg, etc. són conceptes que, en el seu argot, tenen significats que nosaltres no entenem; mentre a Catalunya els partits d’obediència catalana (i també els altres, encara que ho dissimulin una mica més) viuen amb l’ai al cor per la por d’una sentència del Tribunal Constitucional contrària a l’Estatut; mentre les advocats de les víctimes del terrorisme diuen ara que, si ETA no era corresponsable dels atemptats de Madrid, rere d’aquests hi havia d’haver per força una trama policial; mentre tot això succeeix, Rajoy, que viu en l’exaltació de la victòria madrilenya i valenciana, i es veu ja de president del govern, proposa que es faci un concurs per donar lletra a la “marxa reial”, l’himne d’Espanya.

De veritat, se’m fa difícil viure la política d’aquest país, que tanmateix és el meu. Perquè tot això que he esmentat aquí (i moltes coses més) ens auguren la seqüència d’uns mesos (vuit, nou, deu, a tot estirar –fins la propera citació electoral-) que seran d’una duresa insuportable.

Anuncis

%d bloggers like this: