Existeix la ideologia?

by

Es fa aquesta pregunta Paul Veyne, professor honorari al Collège de France, autor de nombroses obres i, en concret, d’una que, des de fa molts dies, ocupa gairebé tot el meu lleure: “Quan notre monde est devenu chrétien (312-394)”, Bibliothèque Albin Michel. Idées, 2007. La lectura del llibre ha estat com una fuetada. Potser un dia hi aprofundiré. Avui em limito a transcriure-us (traduït) un paràgraf que comença amb una teoria i acaba amb un exemple. Us prego que el llegiu pausadament i que reflexionem sobre la tesi que traspua. Res més.

L’amor al rei, el patriotisme i també el respecte pels privilegis no es deuen a la religió ni tampoc en provenen. Menys encara són inculcats per una ideologia, ans la precedeixen, si és que volem parlar amb lògica. Són induïts per l’obediència a l’ordre establert, neixen d’aquesta obediència, lluny de fer-la néixer. Els respirem des de la infància en l’aire del temps i en l’espectacle que ens ofereixen els altres. La història s’explica per allò que vivim silenciosament i no a causa de les belles paraules que acompanyen aquesta experiència. Quan la dependència és rebutjada, aleshores les paraules ideològiques no tenen cap pes.

Citem el penetrant Jean-Marie Schaeffer: A la nostra època, l’ensenyament a l’escola no pot pas reemplaçar l’aprenentatge de les regles socials o polítiques viscudes en el marc de la nostre experiència personal i de l’exemple familiar o social, d’ací la ineficàcia dramàtica de l’educació cívica escolar.

Com molts altres pobles, els jueus no van deixar de robar ni de matar a causa del Decàleg, però el Decàleg els va facilitar de creure que ells se n’abstenien per obediència a la Llei divina. En una paraula, l’experiència social que vivim silenciosament suscita o accepta verbalitzacions ideològiques, no a la inversa. Una ideologia no convenç sinó als ja convençuts. Nosaltres, si és que hem assolit ja la cinquantena o més, ho hem pogut experimentar personalment: el descobriment dels anticonceptius ha donat lloc a una còmica experimentació sociològica en condicions reals. Abans de la “píndola”, les joves respiraven en l’aire dels temps i en l’exemple de llurs companyes les útils virtuts de la puresa, de la castedat, de la virginitat i de l’abstenció sexual. Ha estat suficient que la píndola aparegués perquè aquestes virtuts desapareguessin com la rosada davant el sol: evaporades amb el perill, i això tant en els dúplex com a les cabanes. Llur desaparició ens ha semblat tan natural que no ens n’hem apercebut, sense remarcar en aquest cas que no era pas el virtuosisme allò que havia inculcat l’abstenció, sinó que era l’abstenció la que, falta de sistemes anticonceptius, s’havia erigit en virtut.

Advertisements

%d bloggers like this: