Que Déu ens guardi dels enemics

by

P.J.Bosch em recomana que llegeixi l’article de Julio Llamazares (El País 2.06.07) “La capital cercada”, on fa una anàlisi francament interessant del boom polític i econòmic que està vivint la capital d’Espanya. Em quedo amb el paràgraf final, que no té pèrdua: “mientras más se radicalice ésta, mientras más conservadora y españolista sea su imagen, más rechazo encontrarán en otros sitios, que también votan y ganan o pierden las elecciones. Y de ese modo puede ocurrir, como en cierta manera ha ocurrido ahora, que la derecha gane Madrid, pero pierda España. Ésa a la que tanto quiere y cuyos símbolos llevan en la solapa o en el retrovisor del coche (y algunos hasta en el collar del perro) como si les perteneciera.”

La reflexió és bona i apunta probablement a una de les causes del radicalisme nacionalista espanyol que, com a reacció al catalanisme i al basquisme (el primer, cada dia més raquític; el segon, cada cop més complicat), sembla que estiguin destinats a enredar la vida política espanyola durant els propers anys. De fet, ja l’han pertorbada –i molt- durant aquesta legislatura, i poden ser la causa (d’això no n’estic segur, però no m’estranyaria) d’una derrota electoral del PSOE, que s’ha involucrat en una batalla promoguda en nom d’unes idees en les que no creu, en unes idees que no eren les seves i de la qual ara no sap com sortir-ne dignament.

D’altra banda, els resultats electorals (una mica distorsionats per l’enorme victòria del PP a Madrid) no ajuden gens a apaivagar els ànims. I si entre els guanyadors els ganivets ja s’esmolen (per ferir-se a ells mateixos, és clar –penseu en la pugna Gallardón-Aguirre), entre els perdedors, la degolla ja s’ha fet, però és del tot evident que el PSM (l’antiga Federació Socialista Madrilenya) no està encara prou satisfeta i sembla que estigui ansiosa per suïcidar-se del tot. D’ací que estic segur que continuarà l’escapçada.

I mentrestant, Rodríguez Zapatero continua dient llocs comuns i repartint somriures.

Que Déu, doncs, ens guardi dels enemics, perquè dels amics prou feina tindrem per guardar-nos-en nosaltres.

Advertisements

%d bloggers like this: