Sarkozy ha vingut a Espanya per convèncer Rodríguez Zapatero que cal renunciar a les expectatives creades entorn del Tractat Constitucional Europeu i resignar-se amb una text de mínims que permeti seguir endavant. És la història d’una mort anunciada, i probablement l’única via oberta en aquests moments.
The Economist titllava el debat actual –si és que podem dir que hi ha pròpiament un debat- com la discussió d’“els poc convincents contra els egoistes”. I probablement encerta en descriure d’aquesta manera tan gràfica els dos bàndols que es preparen per a la baralla política sobre el tractat constitucional de la UE, dos anys després que el projecte fracassés a causa del no obtingut en els referèndums francès i holandès.
Però la cimera europea de juny ha de decidir i cal elaborar un acord de mínims. En principi es poden observar dues posicions enfrontades. Per un costat tenim els països que han acceptat el vell text (els dits “ratificadors”, entre els quals hi ha Espanya), i per l’altre ens trobem amb els països que The Economist qualifica com a “problemàtics”. Ho són els que defensen que el futur tractat hauria de ser menys ambiciós en la forma i en el contingut (més minimalista, vaja!).
Segons argumenta aquesta prestigiosa revista –i penso que rebla la qüestió-, els ratificadors tenen una argumentació elevada, però poc convincent, alhora que els minimalistes apel·len de forma gens amagada a interessos propis. Per tant, el problema té una difícil sortida.
Certament que el debat no és elemental i haurà d’afrontar qüestions complexes. D’entrada, Polònia vol negociar novament el pes dels vots entre els països membres. I un altre escull a salvar és el que presenta la Gran Bretanya, que desitja un tractat prou petit perquè pugui ser ratificat sense convocar cap referèndum. “Si els arguments dels minimalistes són cruament interessats –diu The Economist-, almenys són més creïbles que els proposats pels ratificadors. A les envistes de la cimera pròxima, el no francès i holandès penso que són insuperables. Sarkozy ha de ser la figura dominant en aquesta reunió i la persona que ha de mobilitzar els seus col·legues de cara a obtenir un acord sobre el tractat. Quin bàndol guanyarà? Això és fàcil –conclou The Economist-, perquè una cosa sembla clara: a la Unió Europea sempre guanyen els egoistes.”
Josep Maria Quintana 