Blair anuncia l'adéu

by

El primer ministre laborista, Tony Blair, que el passat 2 de maig va celebrar el seu desè aniversari al front del govern britànic, va anunciar fa pocs dies que abandonaria Downing Street el proper 27 de juny. D’aquesta manera, el polític laborista que un dia va ser el més popular de la història de la Gran Bretanya, es retirarà amb un balanç important, però amb força crítica popular, fins al punt que, un diari com Le Monde, en principi favorable al pensament d’esquerra, intitulava un editorial sobre Blair amb aquestes paraules: “Le bilan gàché de Tony Blair” (El balanç fent malbé de Tony Blair). Però no només ha estat aquest diari francès. Vegeu com parlen d’ell altres periòdics de referència.

“Ambició altiva, dures realitats i error catastròfic” titula The Independent, que resumeix molt bé l’estat d’esperit de la majoria dels editorialistes britànics. El país és d’ara en endavant més confiat, pròsper i modern, més liberal i inigualitari, i Tony Blair ha perdut la confiança dels britànics,

Per al Guardian, que titula “Celebrat com el gos d’atac preferit d’una gossera imperial”. Tony Blair ha estat d’entrada i en tot moment lleial a la Casa Blanca, i ell restarà en els annals pel seu suport a la guerra de l’Iraq, no pas per haver estat el que ha aconseguit de dur la pau a Irlanda del Nord,

Per al Times, en un editorial que titula “Tony Blair, èxit o fracàs?”, Tony Blair és “en el millor dels casos un innocent (…), en el pitjor, un criminal de guerra”. Certament que ell ha estat gentil amb els homosexuals i amb els negres, però els britànics, si hem de creure els sondeigs d’opinió, el faran responsable de l’estat desastrós del sistema escolar, dels hospitals i dels transports públics, sense oblidar el fet que “a la nit, els carrers són plens de joves mal educats, que criden i mengen porqueries amb les seves companyes obeses.”

Com veieu, caldrà fer una anàlisi més profunda de Tony Blair (a qui sovint jo he lloat des d’aquest bloc, encara que li he criticat fortament el suport incondicional que donà a Bush en la decisió d’envair l’Iraq), però aquests comentaris apareguts a la premsa britànica són, com a mínim, significatius del descontent que deixa.

Anuncis

%d bloggers like this: