Josep Maria Quintana

Le Monde es demanava ahir: són les mares magrebines el futur de la Unió Europea? No us estranyeu de la pregunta perquè el 42% dels espanyols creuen que la immigració ajuda al seu país (és a dir al nostre país), contra el 19% dels britànics i també dels francesos, segons apunta Der Spiegel. Espanya ha legalitzat més d’un milió d’immigrants des de 2000 (l’11% de la població actual espanyola és estrangera), ha creat la meitat de tots els llocs de treball de la zona euro des de 2002. Avui, molts espanyols donen treball gustosament a immigrants, preferentment a mares de família. L’objectiu és d’evitar que esdevinguin sense-papers i hagin de tornar a casa. A més, aquestes dones “no fumen, no beuen i no van a la discoteca”, i són bones treballadores –assegura Le Monde.

Aquesta transferència de capital humà, aquest transvasament d’homes i de dones d’altres continents, i en molts casos, d’altres religions i de cultures molt diverses, és probablement una de les realitats que més influirà en la transformació del panorama sociològic dels pobles i dels estats a Europa. I això no es farà sense problemes, perquè s’aniran esborrant signes d’identitat molt estimats i que ens semblaven inamovibles, els quals de sobte cruixiran sota la pressió social i humana d’aquests nous ciutadans. La convivència no sempre serà fàcil i els governs s’hauran de plantejar molt seriosament com s’afavoreix. En aquest camp, però, no hi ha fórmules màgiques: ni la integració ni l’absorció ho són. I tanmateix és indispensable que es duguin a terme polítiques en els dos sentits, perquè només la plena assumpció dels drets humans (i, a la llarga, també dels drets polítics), així com un progrés econòmic dels immigrants que els permeti aconseguir un nivell de vida digne pot evitar l’aïllament, el ghetto i el conflicte social.

This entry was posted on 15 Mai 2007 at 7:00 and is filed under Bloc de notes. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.