Bayrou anuncia la creació del Moviment Democràtic

by

Fidel a la seva promesa, François Bayrou acaba d’anunciar la creació del Moviment Democràtic. Ho ha fet on tocava, a la seu del consell nacional de l’UDF (partit al qual pertany) i ha afirmat que ell desitjava la “constitució d’una força política nova, independent i oberta”. Ha precisat també que, entre el 10 i el 17 de juny, aquest nou moviment presentarà els seus candidats a les eleccions legislatives, els quals hi concorreran ja amb la nova etiqueta. Si la idea prospera i es consolida, el nou partit es crearà cap al mes d’octubre vinent.

Com era previsible, la decisió dins l’UDF no ha estat unànime, ni tampoc majoritària. El president del grup de l’UDF a l’Asssemblea Nacional (Parlament), molt més proper i favorable a Sarkozy, és el qui ha encapçalat l’oposició.

Sabent-se perdedor dins el nucli estricte del partit, però guanyador en el camp de la vida real, i encara que sap que aquesta és una aventura que podria fracassar, Bayrou ha fet un discurs que em sembla modèlic, dels que normalment no s’escolten pels nostres verals. Va dir:

“Jo no tindré cap mot de condemna o d’acusació contra els qui han escollit d’una altra manera. Vull dir-los només això: a la vida, quan és l’essencial allò que es troba en joc i quan sofrim pressions, la qüestió és en el fons molt simple. Cal que escollim entre dues actituds: cedir o resistir. La meva convicció profunda és que resulta més fàcil cedir, però aquesta és una opció sense futur. El més just, el més lleial, el més prometedor, el més important és resistir. Nosaltres, doncs, tenim el deure de resistir. França té necessitat de resistència.”

Després d’afirmar tot això, ha desmentit que tingui cap acord amb el Partit socialista, a les envistes de les eleccions legislatives. “Jo no mantinc cap conversació, cap encontre, cap intercanvi, ni telefònic ni per escrit, amb els dirigents del Partit socialista que deixi entendre que podríem perfilar una aliança a les eleccions legislatives. Jo no he abandonat la meva fidelitat a un costat per lliurar-la a un altre.

No sabem, evidentment, què en sortirà, d’aquesta elecció. Val a dir, però, que és audaç i encoratjadora. D’altra banda, demostra un cop més la superioritat del sistema francès sobre el nostre, com assegura en Pere Quintana en un comentari força aclaridor.

Advertisements

%d bloggers like this: