Mariano Rajoy es felicitava per la victòria de Sarkozy, i ho feia a partir de la idea que ell i el seu partit ocupaven el mateix espai ideològic. Vaja, que el PP i l’UMP eren bessons!
Dubto molt que el nostre líder conservador estigui encertat. En primer lloc, perquè els partits francesos situats en el centre-dreta no responen –ni de prop!- al monolitisme ideològic dels espanyols, i tampoc no s’ajusten a esquemes tan estrictament jerarquitzats. Afavoreix això, entre altres raons culturals, el sistema majoritari en petits districtes, i la permeabilitat entre els corrents que es van formant entorn de líders que controlen sectors d’aquests mateixos partits.
La dreta francesa és dinàmica i mai no ha estat un magma únic, sòlid i monolític com el PP i, a més, a diferència del PP, manté fora de la seva estructura l’extrema dreta lepenista (sector que ara ha tingut un 10 per cert, però que ha arribat a gairebé un 20 per cent dels vots), amb la qual, per cert, mai no ha pactat (una altra cosa és que els militants ultres, pel seu compte, a la segona volta d’unes eleccions lliures, hagin decidit votar el candidat de la dreta més ben col·locat).
Rajoy, en canvi, té l’extrema dreta dins de casa. A més, contemplant l’entorn de Rajoy, no sabria de cap manera assimilar personatges com Zaplana o Acebes a cap polític de l’entorn de Sarkozy.
El problema de la dreta espanyola és precisament el seu monolitisme, el no haver-se sabut treure de damunt les restes del franquisme sociològic, la seva manca de permeabilitat. Aquesta dreta amb tant de llast ultra difícilment pot conquerir, doncs, sectors liberals de centre. Mai –a tall d’exemple- s’hauria pogut entendre amb persones com Balladur o com Raymond Barre (per cert a les portes de la mort) o amb Giscard , o amb Simone Veil, polítics, aquests darrers, que –tot i ser de l’UDF- han donat suport a Sarkozy (i no a Bayrou).
Si a Espanya no surt un partit (o un corrent) liberal, laic, avançat socialment, si no surt un Bayrou que se sap treure de damunt aquesta dreta recalcitrant, cridanera i acrítica, serà molt difícil construir majories que siguin capaces de resoldre alguns dels problemes capitals que té el país. Perquè només gent generosa, que sigui capaç de dialogar i, si cal, de cedir, els podrà resoldre.
Josep Maria Quintana 