València i TV3

by

L’endemà de la reunió d’escriptors a Barcelona, vaig partir amb l’Euromed cap a València on, des que hi tinc un nét, hi vaig contínuament. D’altra banda he de reconèixer que València ha estat per mi una descoberta d’ençà que la visito amb regularitat. És una de les ciutats espanyoles que més s’ha transformat en els darrers anys i on –això sens dubte- dirigeixen els millors directors d’orquestra i on canten els millors cantants que avui omplen els teatres d’òpera del món. Dit això, necessiteu cap altra raó per visitar-la?

És cert que, en algun moment, aquest creixement desbocat em fa una mica de recança, i que aquest esperit de “hem de ser els millors i els més grans en tot” que sovint escoltes als seus polítics –Rita Barberà inclosa, és clar!- fa una mica de por, però el color de la mediterrània és allí tan viu, tan nostre, que hom se sent a casa, com si hi hagués viscut tota la vida. A més, reconec que el meu contacte habitual amb Ciutadella em facilita les coses, i no només perquè a la nostra ciutat episcopal i a València (que n’és la metròpolis eclesiàstica) governi la dreta pepera (que hi governa), sinó perquè, tan en un lloc com en l’altre, les coses que es fan sempre són i han de ser –com diuen els ciutadellencs- “de dalt de tot”.

Curiosament, però –torno ara a València- una de les coses que molesta als qui la governen la comunitat és TV3. Que els valencians puguin veure TV3 sembla que els posi frenètics, i això ha provocat una lluita carnissada per clausurar els centres receptors d’aquest canal català.

Em demano, però, per què els molesta tant. A mi, la COPE no m’agrada gens, però no em molesta, perquè mai no l’escolto; com tampoc no em molesta “libertat digital”, perquè mai no m’hi connecto, i és com si no existís. És tan senzill això de connectar-te o desconnectar-te a plaer! Sense que ningú no t’obligui a fer-ho!

Per què, doncs, en un règim de llibertats no deixem que cadascú pugui dir el que vulgui i que tothom pugui accedir-hi, si és que així ho vol fer? Per què no donem barra lliure a la tècnica i deixem que siguin els ciutadans i, en última instància, el Codi Penal, els únics que dirimeixin el bé i el mal, l’èxit o el fracàs dels mitjans de comunicació?

Anuncis

%d bloggers like this: