El debat

by

Decididament, aquesta elecció presidencial francesa no s’assemblarà a cap altra –deia Le Monde en un editorial aparegut el 27 d’abril-. François Bayrou, no s’ha acontentat de jugar fins al 22 d’abril, sinó que amb el mateix aplom, ha posat el seu cobert a la taula del segon torn, àpat al qual ningú no l’ha convidat. Això és, en efecte, radicalment nou, perquè fins avui, tots els candidats que perdien a la primera volta anunciaven a qui donarien el seu vot quinze dies més tard. Així ho va fer Jacques Chaban-Delmas l’any 1974, Jacques Chirac el 1981, Raymond Barre el 1988 o Edouard Balladur l’any 1995.

Bayrou, però, no ha actuat d’aquesta manera, ans ha anunciat –tal com havíem predit alguns seguidors de la campanya electoral francesa- que no donaria als seus cap consigna per al segon torn. Encara més, Baryrou ha dit que volia debatre amb Royal per aclarir dubtes dels electors, proposta que ha irritat fortament Sarkozy, que ha al·legat que aquesta mena de propostes eren fora de joc en el sistema electoral francès.

Sigui com vulgui, el debat s’ha fet, encara que –com ressaltava Royal-, més que de fer un debat, es tractava de mantenir un diàleg, ja que se sabia ja d’entrada que Bayrou continuaria sense donar cap consigna als seus electors.

Vist des de fora –i aquest és el meu cas-, tinc la impressió que Royal ha acceptat de parlar amb Bayrou empesa per la necessitat de pescar vots en el centre un cop s’ha convençut que, si compta només amb els de l’esquerra clàssica, mai no serà presidenta de França. I continuo pensant que aquesta actitud –que ella ha qualificat d’obertura- no és sinó un símptoma de debilitat, circumstància que no crec que l’afavoreixi davant un electorat com el francès que reclama normalment lideratges forts. I Sarkozy l’ofereix sens dubte.

Ho vaig escriure fa temps: l’únic que podia vèncer Sarkozy a la segona volta era Bayrou, no Royal, i mantinc l’aposta. I molt em temo que, si com jo ho crec, el líder de la dreta acaba guanyant, la candidata socialista sofrirà un duríssim atac per part dels elefants del PS que ella ha humiliat i bandejat, com opinava Jean Véronis en un comentari que recollia Pere Quintana en el seu bloc, comentari que us recomano de llegir, si és que seguiu interessats en la política francesa.

Anuncis

%d bloggers like this: